Fer comèdia no és fàcil. S'ha de saber marcar el ritme, comprendre la sonoritat dels silencis, connectar amb el públic i, per descomptat, tenir talent. Partint d'aquesta base, és innegable que a Catalunya tenim la sort de comptar amb una dona molt talentosa, d'aquelles que tenen el do de l'humor i fa molts anys que entretenen l'audiència de forma incansable.
Ja fa vint anys que la mataronina Sílvia Abril enlluernava tothom com una de les figures indispensables del desaparegut Homo Zapping. L'inici d'una trajectòria brillant que no cessa. Amb motiu de l'estrena imminent del film Alimañas, el passat 25 d'octubre visitava El Hormiguero juntament amb Carmina Barrios.
Com era d'esperar, el protagonisme de la seva presència a l'espai de Pablo Motos se l'ha emportat l'esbargiment. Més enllà de promocionar la pel·lícula en què ambdues actrius participen, Abril no ha perdut l'oportunitat de cenyir-se al lema del programa. Allò de hoy a venido a divertirse fil per randa. Tant que va revelar el secret de com s'ho fa perquè una de les seves bromes estrella sigui tan vistosa: caure de la cadira. I amb quin estil.
Ara bé, el seu paper en la cinta abans citada no és pas l'únic dels projectes que té entre mans. El pròxim 15 de novembre, Silvia publica Pérdidas de risa: Historias de una mujer imperfecta, un llibre de relats d'autoficció. A l'edat de 52, la humorista narra anècdotes de la seva vida tan surrealistes com quan es va alliberar de pagar una multa perquè els policies la van reconèixer com la niña de Shrek. També un incident familiar hilarant que remet al dia que va tallar-li el cerrell a la seva filla, la Joana, fent ús d'una afaitadora. Sense adonar-se'n, va acabar deixant la nena sense celles. Curiosa semblança amb quan la intèrpret era jove, que com ella mateixa confessa, "de pequeña me las arranqué completamente".
A la petita no li va importar gaire, però. I encara sort. Per altra banda, Motos li pregunta per la reacció d'Andreu Buenafuente quan va ser conscient del desastre i ella, entre rialles, explica què li va dir: "¡Vaya estropicio! Deja lo de la peluquería y vamos a ver cuánto tardan en crecerle. ¡Píntaselas! Me decía. ¿Cómo se las voy a pintar?".
La màgia de prendre's les desgràcies amb humor. Què esperar de dues icones d'aquest complex ofici de la comèdia com són ella i el seu marit.