La ràdio és vida. No és un lema publicitari, és la realitat. La capacitat d'aquest mitjà per reflectir el que passa al nostre voltant és potentíssima, però a diferència de la televisió, aporta un extra a l'oient: fer servir la seva imaginació. Dos per un. Ara bé, hi ha vegades que ni la ment més brillant arriba als extrems que ens ocupen avui. El que va tenir lloc a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, per una vegada i sense que serveixi de precedent, és millor veure-ho que escoltar-ho pel transistor. Per això fa temps que la ràdio té incorporat l'extra del vídeo. Perquè tothom vegi la dimensió de la baralla urbana entre un indepe trempat i un adversari franquista molt boig. Un èxit de Guillem Estadella, del programa de Toni Clapés a RAC1. El deliri.
A veure, que estan les coses de la política com per afegir més benzina al foc. Dius qualsevol cosa i tens quatre gats del 'Noviembre Nacional' resant el rosari mentre fan vives a Franco i al garrote vil. Però es veu que a Catalunya tenim la mà trencada en aquestes situacions, el Procés va donar molt de si. Per això un conflicte entre dos enemics irreconciliables no passa d'un element més del pessebre. Precisament el que se suposava que era el tema de la connexió amb el reporter i humorista del 'Versió RAC1', però que va perdre totalment el fil gràcies, per culpa o a causa d'un personatge: “El Capità Catalunya'. L'avi del Barça 2.0., el més indepe, amb dues estelades a sobre. I cantant 'Els Segadors' sense descans.
Bé, sí que en va descansar. De cantar, que no de cridar i dir-les de grosses. En Josep Maria, a qui li pots dir el que sigui, “menys espanyol”, va reaccionar quan un segon individu va posar el 'Cara al Sol' al seu mòbil. Un paio que, d'altra banda, feia cara de qualsevol cosa menys de falangista. Però vaja, que és només un detallet. El que importa és la resposta: “Franco decía una cosa. España, una, grande y libre. Y yo le digo a Franco, España, una grande mierda”. Immediatament: “¿Qué haces en Catalunya? Vete a comer a Madrid”. Pim-pam: “A estos les traeré tanques pa' que se callen. Quieto todo el mundo, ¡al suelo!”, va dir citant Tejero. “La guerra civil la ganaron Hitler i Mussolini”. “¡Catanazis!” “¡Hitler y Mussolini le daban por culo a Franco! A la mierda la España franquista!” Molt fort, molt boig.
Clapés tremolaba: “Això acabarà malament”. Però es va equivocar, malgrat que les expressions grosses no van acabar aquí. Després d'intentar infructuosament una abraçada de reconciliació, es va sentir un “Viva Cristo Rey, arriba España”. Però no passin por, perquè en Josep Maria ens reconforta l'esperit. Atenció al final. Canyella pura.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!