Els culers anem per la vida amb un somriure d'orella a orella. Impossible anar d'una altra manera que no sigui aquesta, gairebé flotant, com en un somni i amb una sensació que feia temps que no teníem. És el que provoca ser del Barça avui en dia. Qui ens ho havia de dir a aquestes alçades de temporada un any enrere. Qui ens havia de dir que els aficionats blaugranes seríem feliços i estaríem orgullosos del nostre equip, que ens ho passaríem pipa veient els partits i que tindríem a l'abast ni més ni menys que un triplet. Sí, no cal emocionar-nos més del compte, però, què carai, i tant que podem, ens mereixem il·lusionar-nos amb un equip que juga de meravella i un tècnic que ha tret el millor de tots, absolutament TOTS els jugadors del vestidor. I aquest dimecres, a seguir somiant després de la victòria 0 a 1 al Riyadh Air Metropolitano contra l'Atlètic de Madrid a la Copa del Rei. Final al canto contra el Madrid el dia 26 d'abril.

Amor etern a Hansi Flick, amor etern a Lamine, Pedri i companyia. La primera part d'aquest dimecres al Riyadh Air va ser una exhibició, on l'únic però va ser haver marcat només un gol, el del tauró Ferran, que no para de sucar cada vegada que juga. Un 0 a 1 curt que va fer que a la segona meitat els jugadors haguessin de treure la millor versió en defensa contra un equip matalasser que, això sí, l'únic que va exhibir va ser violència i alguna entrada criminal. Però ni a cop de puntades de peu els de Simeone van poder fer res contra un Barça que jugarà la final de la Copa del Rei el dia 26 a Sevilla contra l'etern rival, un nou Clàssic a la vista.

Eufòria dels tècnics, jugadors i aficionats culers que no fa oblidar, però, el que vam viure ahir a la nit. I no parlo només dels entradots dels jugadors de l'Atlètic de Madrid, com aquest només començar d'Azpilicueta a Raphinha. Parlo d'una nova (l'enèsima) narració lamentable de Juan Carlos Rivero a TVE. Però aquesta vegada s'ha passat de frenada i ha provocat un sentiment d'indignació com feia temps que no vèiem. El partit es podia veure per TV3, Movistar+ i TVE, però molts aficionats no sabien d'aquesta triple possibilitat i van encarar el partit disposats a posar-se nerviosos escoltant els comentaris partidistes de Rivero. Però hi ha coses i coses. Hi ha frases i frases, i aquest dimecres, Rivero ha sulfurat com feia temps no recordàvem, al personal.

I té a veure amb el joc dur que us deia fa un moment. L'Atlètic es va limitar a treure la destral, a fer anar per terra els jugadors culers amb alguna entrada força violenta. Van patir les conseqüències gairebé tots els jugadors del Barça: Raphinha, Èric, Pedri o un Lamine a qui fins i tot van fer-li sagnar al peu, després d'una entrada infame de Lenglet.

El més escandalós, però, va ser escoltar què va dir Rivero quan els jugadors matalassers no paraven de fer entrades lletges. Un comentari que molts van sentir i van dir que ja n'hi ha prou. Paraules com "indignant, vergonyós o fàstic" es van anar repetint a la xarxa quan van sentir el narrador de TVE, ahir acompanyat per la gran analista Belén Esteban, dient que no n'hi havia per tant i que "si van a sacar amarilla por cada pisotón, mal vamos".

Els que mal vamos som els espectadors si hem d'aguantar moltes més narracions esperpèntiques com aquestes.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!