Els confesso que he dormit poc. I que porto orgasmant des d'ahir diumenge al vespre. Els culers encara ens pessiguem de la descomunal exhibició del Barça davant de l'etern rival a la final de la Supercopa d'Espanya disputada a l'Aràbia Saudita. La humiliació, la tova, la repassada absolutament brutal dels de Hansi Flick (si us plau, que li posin un monument a aquest home) als d'Ancelotti és de les que es recordarà molt de temps. Una maneta absolutament perfecta. I encara va tenir sort el Madrid que expulsessin Szczęsny amb 1 a 5 al marcador, perquè la sensació és que si haguessin continuat 11 contra 11, no era descartable un 1 a 8 o un resultat escandalós. Aquest diumenge el Barça va fer el millor partit que es recorda contra el Madrid des de fa anys, superant fins i tot el 0 a 4 del Bernabéu de fa uns mesos. Un partit perfecte amb noms propis com Lamine Yamal (el gol messiànic que va fer només és a l'altura dels elegits), Raphinha (quin caràcter, quina entrega, quin carisma, quin talent, quin lideratge, amb la cirereta, no només dels dos gols i l'assistència a Balde, sinó també quan va agafar la bossa dels serveis mèdics del Madrid per treure-la fora del camp i que deixessin de perdre el temps amb Mbappé), Casadó (sembla un veterà, quin partit, mare meva), Pedri, Araújo, Gavi i un llarg etcètera. Festa grossa contra els Vinicius, Courtois, Bellingham i companyia, que van fer aigües per totes bandes. I aquest dilluns, ressaca de les bones recordant unes imatges que encara ens fan emocionar...
Com han pogut sentir en les imatges del president Laporta absolutament eufòric celebrant el títol amb els jugadors, la final de la Supercopa va ser una exhibició que va veure tothom per televisió, en aquest cas, per Movistar + que, no se podía saber, va tornar a indignar al personal amb uns comentaris impropis d'una televisió que a priori hauria de ser imparcial, i que no només veuen aficionats del Madrid. Caldria recordar-los que també hi ha molts seguidors blaugranes que estan abonats. Però no falla, és arribar un Clàssic i sentir-se algunes frases de vergonya aliena, com si estiguessin comentant el partit Poli Rincón, Paco Buyo i Tomás Roncero. En algunes ocasions, però, rendits a l'evidència, no van tenir més opció que reconèixer, per exemple, l'obra d'art de Lamine en l'empat a 1...
En d'altres, però, se'ls veia el llautó amb els seus comentaris:
Hi ha qui diu que és insuportable veure un partit del Barça contra el Madrid escoltant Movistar +... Però els confesso un cert plaer en sentir els comentaris indissimuladament partidistes i patint com vedells veient una humiliació rere l'altra del Barça al Madrid...
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!