Ha de ser ben difícil ser de Ciudadanos. La barreja d'intoxicació, intolerància, rancúnia i fracàs absolut és un còctel massa fort per a l'organisme, provocant un efecte advers molt perjudicial: no veuen a dos pams dels seus nassos. I el que tenen davant seu és el fons de l'abisme i la desaparició. Inés Arrimadas​ i aquells que encara no han saltat del vaixell semblen haver dit 'de perdidos al río', i no només no rectifiquen la seva estratègia política, sinó que la reforcen. Això vol dir disparar tota l'artilleria, dia rere dia, contra Catalunya, la seva identitat i la seva llengua. Tenen el català clavat i li dediquen el 90% del seu temps diari a atacar-lo. Molt feixuc, sí, però alhora revelador sobre de quina pasta estan fets aquests suposats liberals de 'todo a cien', esbiaixats de mena. La llibertat que promulguen sempre atempta contra la dels que no pensen com ells. I sortosament, són milions els que no ho fan.

La líder de Cs ha aprofitat la intervenció de la diputada al Congrés Sara Giménez, exigint que el Govern de la Generalitat compleixi amb les sentències judicials que obliguen a les escoles a impartir el 25% d'hores lectives en castellà, per signar la darrera andanada contra la immersió lingüística i el model educatiu a Catalunya. "El separatismo impide que el español sea también lengua vehicular en Cataluña gracias a años de inacción de PSOE-PP. Nuevas sentencias tumban la inmersión lingüística", i tal. No aporta gaire, la veritat, però això no li ha estalviat l'enèsima repassada pública.

Tuit d'Inés Arrimadas contra la immersió lingüística i exigint més 'espanyol' a Catalunya / @inesarrimadas

La tossuderia d'Arrimadas competint amb l'excompany Toni Cantó, director de la patètica 'Oficina del Español' o senzillament, 'Oficina anticatalana', diu molt dels taronges. Estan obsessionats i una mica gelosos. I les coses ja no són com abans, quan Albert Rivera semblava tocar el cel del Consell de Ministres, o fins i tot guanyaven unes eleccions contra els dimonis indepes. Aleshores encara algú s'empassava els seus paranys, la propaganda i els 'pollos nuestros de cada día'. Ara, però, són tan residuals com aquells fidels que els donen suport. Perquè resulta revelador repassar la llista de comentaris a la seva piulada: els remitents no són exclusivament catalanoparlants, indepes i companyia, no. Ara l'enemic té diferents cares, algunes d'elles ben conegudes a la formació.

L'allisada és general, unànime i sense pietat: "No he visto que el español esté en peligro en Catalunya", "deja de hacer el ridículo", "dejaste abandonados a tus votantes por venir a Madrid", "deja que los catalanes sepamos 3 idiomas pesada"... això per no reproduir paraules més grosses, que també n'ha rebut. Com sempre, vaja.

Crítiques a Inés Arrimadas per atacar el català / Twitter

Inés Arrimadas cada cop que parla sobre el català... i "l'espanyol" / Europa Press

Per cert, Inés: encara esperem alguna reacció a la decisió del teu govern municipal a Madrid, homenatjant feixistes com Millán Astray amb aquella alegria. D'això no dius res, oi? Clar, és que 'son compañeros'.