Madrid comença a conèixer Inés Arrimadas. Cada ple al Congrés dels Diputats és sinònim de show de la portaveu de Ciutadans. Era el seu estil al Parlament de Catalunya i ho continua sent ara a la carrera de San Jerónimo. El debat d’investidura de Pedro Sánchez tampoc no ha estat exempt de l’espectacle de la diputada. A la sessió d’ahir, en forma de gestos i ganyotes. Avui, amb una nova mostra dels seus habituals cartellets. Primer van ser les pancartes contra el president Torra. Després va arribar la carta de dimissió de Vicent Sanchis. Tot això, quan encara era a Barcelona. Ara que és a la capital espanyola per la nova legislatura, Arrimadas estrena temporada de cartellets amb polèmica: un currículum d’Adriana Lastra, portaveu del PSOE, on no hi apareix cap altre mèrit que una vida dedicada al partit. Els que seguien el debat, astorats i indignats a parts iguals:
Después de perder 47 escaños en pocos meses Arrimadas sigue creyendo que así se hace política pic.twitter.com/u6YE2zKXD8
— Gonzalo Boye (@boye_g) January 5, 2020
Quina pena. Irrecuperable... pic.twitter.com/XqQiQ4so74
— Toni Aira (@toniaira) January 5, 2020
Empieza a ser urgente que esta señora desaparezca de la vida política y deje paso a personas adultas con sentido de Estado que no se comporten como si estuvieran en un reality show. La democracia lo agradecerá. #Investidurisima #investidurasanchezpic.twitter.com/8m2h4jK2OK
— Guillem Clua (@guillemclua) January 5, 2020
Arrimadas ha mostrado varias veces un cartel que decía “CV Adriana Lastra” para provocarla o reírse de ella. El currículum de Arrimadas tampoco es la bomba. Seis años trabajando de consultora. Apasionante. ¿Es correcto reírse de ella?
— Iñigo S. Ugarte (@Guerraeterna) January 5, 2020
Els espectacles circenses de Ciutadans han dut el partit a la irrellevància absoluta a la política espanyola. Dels 57 diputats que tenien la legislatura passada als 10 actuals. El partit taronja, en caiguda lliure. Els electors donen l’esquena als seus shows parlamentaris però no sembla que als líders de la formació els importi massa, perquè sempre hi tornen. Potser és que no saben fer política de cap altra manera.