Hi havia una vegada un partit de color taronja els membres del qual anaven per la vida creient-se per damunt del bé i del mal. Un partit que després de creure's els salvadors de la democràcia, van protagonitzar el ridícul més estrepitós que es recorda en unes urnes, amb daltabaixos històrics a Catalunya o a Madrid. 

Potser ja no se'n recorden, però hi ha un partit que es diu Ciutadans. Els hi sona? Potser ja l'han oblidat. Probablement ni ells sàpiguen que encara cuegen.

El seu líder se'n va anar després de patir una forta ensumada de llet d'un pobre gosset que es deia Lucas. No és l'únic que ha fugit amb la cua entre les cames. Toni Cantó, l'home amb menys principis de la política, també va fotre el camp per tenir el seu xiringuito sota l'ala de Díaz Ayuso i va canviar novament de partit, i ja hem perdut el compte de les vegades.

Albert Rivera i Inés Arrimadas / GTRES

I a Catalunya? Cs ha passat de ser uns bufons amb certa repercussió, amb els xous que muntava cada dia la montapollos, a ser simplement uns nens amb els papers mullats a qui la mestre els ha d'anar posant a lloc una vegada i una altra per la seva poca preparació. Només cal veure les galetes de Laura Borràs a Nacho Martín Blanco o Carlos Carrizosa al Parlament per no saber-se el reglament.

Cs és pràcticament una caricatura, un partit residual que ara només té un punt en el seu llibre d'estil: atacar TV3 en tot moment. Inés Arrimadas ja ni fa política. L'únic motiu pel qual alça la veu és quan veu, sent o li han dit alguna cosa que ha sortit a la televisió pública catalana.

Inés Arrimadas traient paperets a TV3, davant Lídia Heredia / TV3

Fa temps va explotar per un gag de Polònia, considerant que s'humiliava els castellanoparlants. S'ha de ser molt curt de mires per empipar-se per un sketch en un programa humorístic, que a més té la sana virtut de repartir a tort i a dret. Fa menys, va tornar a indignar-se, ara amb Peyu i Jair Domínguez, per una conversa al Bricoheroes, fent-se ressò d'una queixa d'una altra usuària. "TV3 no tiene límites. Afirman que es mejor llevar una esvástica que una bandera española ¿Hasta dónde van a llegar?".  Els tuitaires unionistes indignats i la líder de Ciutadans els ha donat peixet. Inés Arrimadas: "Observen la concordia en Cataluña":

Que algú com Inés Arrimadas parli de concordia és de traca. Però la líder de Ciutadans continua amb la seva croada particular i ha tornat a vomitar contra TV3 pel que ella considera un atac sagnant contra les persones que parlen en castellà i bla, bla, bla. 

És grotesc, per no dir una altra paraula, l'intent matusser d'aquesta senyora per buscar qualsevol excusa per deixar anar el seu odi cap a la televisió catalana. I ridícul. Molt ridícul. Ara, l'objecte de la seva ràbia ha estat el programa L'Au Pair que aquest estiu s'emet per TV3 i on diferents famosos van a fer de cangurs per un dia a casa d'uns nens que no coneixen de res. I aquesta setmana, l'au pair va ser el Mag Lari.

El Mag Lari a 'L'au pair' / TV3

El Mag Lari, un "calamar gigante" a 'L'au pair' / TV3

L'il·lusionista va anar a passar el dia a casa dels Ralita, a Banyoles, una família de restauradors que tenen dos aprenents de mag: l'Olívia i en Grau. La casa es converteix en un escenari màgic on algunes de les joguines dels nens van prendre forma humana, com un calamar gegant.

O més ben dit, "un calamar gigante". En Lari, fent una representació, una broma, als dos nens, va adoptar el rol de dolent per jugar amb els petits de la casa, i en disfressar-se, va dir: "Vengo a comerme a la princesa!... Parlo en castellà perquè així semblo més dolent". Pam. Arrimadas, que tot i que mai, mai, mai, mira TV3, deu tenir com una mena d'alarma, i ha comentat l'escena. Evidentment, desbarrant de mala manera i dient disbarats perquè els quatre palmeros que encara li quedin li donin copets a l'esquena:

És esperpèntic. La xarxa, no per acostumada, no deixa d'al·lucinar amb els intents abjectes d'un personatge nociu que viu de buscar brega. Les galetes amb la mà oberta van que volen:

Segur que el Mag Lari no pot dormir després que Arrimadas el critiqui. Segur. Però que no es preocupi: no necessitarà de cap truc ni caldrà la seva màgia perquè Arrimadas i el seu partit desapareixin del mapa polític en quatre dies... Ells solets ja ho faran amb els seus ridículs.