Nostàlgia. Això és el que deu sentir Inés Arrimadas, que ha deixat Catalunya per convertir-se en la muleta d'Alberto Carlos Rivera, el pijus crispatus de "Polònia". Un adéu, però, que ha fet a contracor, reservant-se una (il·lusòria) possibilitat de tornar a Barcelona en el cas de que Manuel Valls guanyi les eleccions municipals. Bé, més ben dit, el francès hauria d'arrasar i aconseguir els 41 regidors en joc. I a qui trobem a la 41ena posició de les paperetes dels manolitos que trobarem diumenge 26 de maig? Efectivament, premi. És ella. Arrimadas. La que tanca la llista. I mira que Valls ha intentat amagar tot el que olorava a Cs durant la campanya, sense gaire èxit.
Sí, la seva posició tancant la llista dels "naranjitos" a l'ajuntament de la capital del país és només un acte simbòlic, però és un detall que parla (una vegada més) de la hipocresia d'aquesta formació. La número 2 de Rivera, això sí, ha encapçalat un vídeo-homenatge-massatge de final de campanya a la candidatura del francès (amb el cameo de Jordi Cañas), i ha rebut per tots costats. Alguns han destacat, precisament, aquesta hipotètica "nostàlgia": "Pero tú no estabas en Madrid ya? Deja en paz a los catalanes de una puñetera vez"
Arrimadas segueix recol·lectant allò que ha anat sembrat amb esforç, dedicació, tenacitat i, especialment, amb molt poca vergonya: El menyspreu de una immensa quantitat de ciutadans i ciutadanes de la Catalunya que "enyora"... i d'una Espanya que aviat s'afartarà d'ella. Sort amb 'Mr.Bean' Valls, per cert.