No podia fallar. Era el seu últim dia i havia de deixar un record per a la posteritat. I ho ha fet. En castellà, by the way.  Inés Arrimadas s'ha posat la disfressa de folklòrica a la tribuna del Parlament de Catalunya, i convertia en un paperot lacrimogen el moment d'acomiadar-se de companys i rivals polítics. També de la ciutadania catalana, que l'ha patit de valent durant 7 anys a la cambra de representats, i que a partir d'ara la mirarà amb una distància prudencial. Una distància de 650 quilòmetres, aproximadament. La de Ciudadanos s'emocionava en arrencar el seu comiat, i cada llàgrima que relliscava per les seves galtes (en teoria, perquè de llàgrimes reals, no n'hem vist)  era rebuda per molts espectadors i usuaris de les xarxes socials com una benedicció: La de l'alliberament per perdre-la de vista.

GTres

Té cor, Arrimadas? És humana? O tot obeeix a una estudiada posada en escena, més pròpia de qualsevol participant d'un reality televisiu que queda expulsat del concurs i que només té paraules boniques per a la resta del món? Paraules que no ha fet servir gaire al llarg de la seva agressiva (per dir-ho de forma suau) forma de practicar la política, dins i fora del Parlament. Tot eren agraïments: A la seva gent, als seus adversaris, fins i tot "a la gente que no se ve". Quina gran companya. D'altres companys però, d'aquells que porten més d'un any de presó preventiva, ni mencionar-los. Llàstima. Serà cosa dels nervis del directe. 

O potser no. Perquè un cop passada la "tendresa", Arrimadas tornava al seu sí, i aprofitava les seves darreres paraules per practicar el seu esport favorit: Treure cartellets. I quin cartellet, quina tria més adient. Una fotografia del que suposadament, li han escrit aquest matí davant el seu domicili: Un "Passi-ho bé, Inés" enmig de llaços grocs. Per a ella, un escarni més dels perillosos nacionalistes catalans, dels "lazis", segons la seva repugnant terminologia. Per a molts d'altres, el pensament col·lectiu d'un poble.

Per cert, que Arrimadas ha passat de llarg del MHP Quim Torra que s'havia aixecat, respectuosament, per acomiadar-se personalment, com han fet també d'altres consellers i membres dels partits de Govern (cosa que ella no ha fet amb la Laura Borràs, per exemple). Quan ha acabat de rebre les felicitacions de la seva colla, i ho ha trobat convenient, llavors sí que s'ha dignat a fer una ràpida encaixada amb els representats d'un Govern que detesta, menysprea i ignora. Bon vent i barca nova, Inés. No et trobarem a faltar.