Se'n recorden que hi havia un partit que es deia Ciutadans, que feien de la rancúnia i l'odi el seu modus vivendi, especialment a Catalunya? Doncs per molt que sembli mentida, encara existeixen. No ho sembla si mirem l'Assemblea Legislativa de Madrid o el Parlament de Catalunya, on si es diu el seu nom hi ha eco. Però sí, sí, encara belluguen. Especialment una Inés Arrimadas que no sap què fer per continuar rebent copets a l'esquena. Fa un parell de dies va fer el seu habitual comentari amb regust de bilis sobre l'indult als presos polítics: "Són una immoralitat i una humiliació. Qui es creuen que són per passar per sobre de la justícia?". Chim pum.
Qui es creu en possessió de la moralitat absoluta i de què està bé i què malament és precisament la presidenta del partit taronja, que aquesta vegada ha triat parlar d'un policia, o "héroe del 1-O", com el defineixen a OK Diario, que ha hagut d'abandonar el cos per les lesions que va patir amb una totxana en les protestes que hi va haver fa dos anys a Barcelona quan es va fer pública la sentència contra els presos polítics.
L'agent de la Unitat d'Intervenció Policial ha abandonat la Policia degut a les seqüeles que va patir i a diferents intervencions quirúrgiques, mentre els seus companys l'aplaudien. Evidentment, Arrimadas no ha desaprofitat l'ocasió per vomitar bilis: "Los radicales separatistas le hirieron en los disturbios tras la sentencia del procés, donde se jugó la vida para protegernos a todos. Mi cariño y agradecimiento".
Ningú esperava que el missatge d'Arrimadas anés en una altra direcció. Només faltaria que la líder d'un partit com Ciutadans se'n recordés, no dels policies, sinó dels milers de ciutadans que van ser als carrers l'1-O. Però això no treu que immediatament després del seu recordatori al policia, la xarxa l'hagi ensorrada recordant-li la mala memòria (o la memòria esbiaixada) que té: