Íñigo Errejón, "la gran esperanza blanca" del progressisme espanyol (o això és el que venia fa temps a l'opinió pública), s'ha cobert de glòria. El dia en que els diputats catalans empresonats han estat definitivament suspesos per la Mesa del Congrés, una jornada funesta per a la democràcia espanyola, l'escuder de Manuela Carmena ha demostrat de quina pasta està fet. Errejón contestava d'aquesta manera tan cínica, narcisista i prepotent a la pregunta que li feia un periodista al voltant del tema del dia: "Te tengo que reconocer que me pilla muy lejos, porque los madrileños tenemos una cosa superimportante" aquest diumenge, dia d'eleccions. "Superimportante", que chupiguay, Íñigo.
Quina mostra de "solidaritat" tan definitòria la del de Más Madrid. I quina manera tan sibil·lina de practicar el narcisisme polític, que Errejón ha anat cultivant amb cura durant els últims mesos de la seva carrera política. L'exfundador de Podemos vol poder, vol una cadira a l'ajuntament de la capital, i la resta són nimietats comparades amb la majestuosa empresa que l'ocupa i el preocupa: Governar Madrid i els madrilenys. "Después de 25 años de PP, podemos tener un gobierno decente y justo. Y estoy centrado sólo en eso". Deu ser que considera "decente y justo" el que han fet a Sànchez, Junqueras, Rull i Turull. Quina barra. Des de Catalunya, t'enviem agraïments i una forta abraçada, com pots comprovar a Twitter. També des d'altres indrets de la península.
Tant de bo que la dupla Carmena-Errejón aconsegueixi repetir mandat a Madrid, perquè si no, no quedarà d'Errejón més que el serrell i la marca de les ulleretes de setciències (que últimament no formen part del teu outfit "molón"). I no ho diem pas pels catalans, sinó per la cua d'enemics que esperen que s'estavelli a les urnes per cobrar-se unes quantes venjances. La justícia, Íñigo, o hi és sempre, o no hi és. Esperem que no l'hagis de necessitar en el futur. Potser t'adonis que a molts de nosaltres "nos pillan muy lejos" els teus problemes.