Tamara Falcó i Íñigo Onieva formen un matrimoni mediàtic, polèmic, morbós... i catòlic, apostòlic i romà. Un aspecte, aquest últim, importantíssim per entendre la seva mateixa existència. La fe religiosa és fonamental en la vida de la marquesa, i la seva devoció cristiana arriba, fins i tot, a tocar els extrems més radicals d'alguns dels seus conceptes i postulats. A Onieva, enxampat en plena infidelitat a la socialité en aquell festival techno per a esnobs en el desert de Nevada, només li va quedar abraçar la pràctica catòlica si volia recuperar l'amor de la filla d'Isabel Preysler. Penitència i redempció. I així vam passar d'un malote de la nit madrilenya a un feligrès incorregible, pelegrí i soldat de Déu. Un miracle que la Santa Seu revisarà d'aquí a uns anys, ja veuran.
La unió, certificada davant els ulls de l'església en aquella boda de campanetes al mes de juliol (amb incendi de la casulla d'un dels tres sacerdots inclòs), estava passant per setmanes d'incerteses i rumors cada cop més creixents. Crisi, crisi, crisi. Un extrem rebutjat, òbviament, pels protagonistes, però fonamentat en episodis públics com baralles, viatges estranys i alguna declaració de Falcó al programa de Pablo Motos. Doncs bé, sembla que podem tancar la carpeta fins a nou avís, perquè s'està produint el segon miracle. Hem assistit a la primera prova irrefutable de passió conjugal. I és una gran notícia, especialment perquè se suposa que volen ser pares. Amb la pachorra que s'ho estaven prenent, i amb la mala maror sobrevolant l'ambient, ja ho donàvem per descartat. Ni tractament de fertilitat, ni gaites.
Quin és el problema, però, d'aquest extraordinari canvi d'actitud pública? Fàcil. Què han escollit el pitjor moment per exhibir-la. Moment i espai: algú s'està jugant l'excomunió, i si més no una bona esbroncada. Onieva ha trencat el sisè manament, "no cometràs actes impurs". I a la casa del Senyor, mentre batejaven la filla d'Álvaro Falcó i Isabelle Junot, la Philippa. L'home potser pensava que ningú l'havia vist en plena acció, fent un tocament excessiu i poc afortunat a la seva senyora. Malament. Hi havia una càmera indiscreta allà amagada, i el que és pitjor: qui segur que t'havia vist era el Santíssim. És de primer de missa.
Clica a la imatge per veure el vídeo:
L'escena és curteta, però llaminera. La podem definir com "esa mano, Íñigo". Toca el cul de la seva dona, de manera afectuosa però amb certa càrrega de profunditat. No grapeja, però sí que en fa pinça. I la situació estratègica dels seus dits no li afavoriria gens en un possible judici. Mira que tenen temps de sobra per fer aquest i tota mena de moixaines més o menys intencionats. I que mai no els falta una bona càmera de fotos o de vídeo per retratar-los subreptíciament. Doncs no: ha hagut de ser a la parròquia de San Fermín de los Navarros, a Madrid, i amb un nadó passant per la pila baptismal. Estem segurs que Tamara i Íñigo s'engresquen en una situació com aquesta, projectant-se en un futur al bateig del seu primer rebrot. Però t'has de contenir. Onieva no canvia, continua amb els seus tics de l'antic jo: excessiu.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!