No direm blat fins que estigui al sac i ben lligat, però sembla que Francisco Franco té peu i mig fora de la seva tomba del Valle de los Caídos. El Tribunal Suprem ha fet un pas més en el procès d'exhumació del dictador, i rebutja qualsevol impediment legal per procedir al seu trasllat al cementiri de El Pardo-Mingorrubio. Una decisió judicial que no fa sinó exaltar encara més a la colla de nostàlgics del caudillo, que haurien de prendre més til·la i menys carajillos. Entre la 'profanació' de tombes i les amenaces de mort ("nos defenderemos como en el 36"), viuen un malson ininterromput. Estan desfermats. I fan servir els seus altaveus, com el d'Interconomía, per fer apologia del franquisme amb majúscules. Ningú els atura, i així passa el que passa (i diuen el que diuen).
Tampoc és d'estranyar sentir segons quines coses, venint de 'periodistes' com Eduardo García Serrano, fill de l'escriptor falangista Rafael García Serrano. Un 'hooligan' fatxa habitual de la tertúlia 'El gato al agua', presentat per José Javier Esparza (sí, el del pegat de pirata). El conductor demanava als seus tertulians que opinessin sobre aquest tema d'actualitat i que ho fessin amb brevetat i concisió. I l'Eduardo aprofitava l'avinentesa, és clar: "¿Quieres brevedad? Viva Franco". Més clar, impossible.
Dicen "Viva Franco" en Intereconomía, esa TV tolerada por el PSOE y a la que acuden sus políticos de tertulianos. La ausencia de ruptura con el fascismo tiene estas cosas. https://t.co/pXiHKjyoP6
— Pablo Hasel (@PabloHasel) 27 de septiembre de 2019
Está desatado hoy: García Serrano en abierto, en Intereconomía: “Viva Franco”. Tres veces lo ha dicho. Sin despeinarse. Por estas cosas los veo.
— Rubén Pina (@rubenpina_) 25 de septiembre de 2019
— Kaerás conmigo (@K0D3N) 26 de septiembre de 2019
"Aquí se puede ser antifranquista, incluso en esta mesa. Se puede ser antifranquista y hacer profesión de fe antifranquista. Bueno, pues yo, me pides brevedad: VI-VA FRAN-CO" Com el que diu 'Viva el Betis', tu. Apologia franquista en directe. El que a d'altres països amb passat dictatorial no permetrien ni en somnis. Ah, però això és Espanya: És més fàcil que et detinguin per ser català que per lloar la memòria d'un assassí. Esperem que treguin aviat les restes del feixista i que aquestes siguin les últimes bajanades que hem de sentir en públic. Tot i que el fantasma, com deia Amenábar, està molt viu.