Loquillo és barceloní, un ciutadà del Clot que ha viscut gran part de la seva vida, 63 anys, a Barcelona. Tret dels últims 15 anys, quan ha marxat a Euskadi per amor, on s'ha casat amb la seva parella des de fa 40 anys, Susana Koska. Són pares d'un fill de 22 anys i viuen al País Basc, en part fugint del procés. El músic català no s'ha mossegat mai la llengua contra l'independentisme i contra els successius ajuntaments de Barcelona que, segons ell, han deixat perdre la cultura musical de la ciutat. Entrevistat per La Vanguardia ha volgut mostrar l'escut de Barcelona que té tatuat al braç per afirmar que aquesta Barcelona d'ara que exerceix com a capital de Catalunya és la que ha ensorrat aquella Barcelona d'abans. La seva idea no és nova, que el procés, la Barcelona "catalana" (com si això fos una cosa nova, moderna, artificial) és provinciana i funesta per l'art: "Cuando me preguntan, digo que soy ciudadano del mundo, nací en Barcelona y por eso soy ciudadano del mundo, lo llevo aquí bien claro [y señala el escudo de la ciudad que lleva tatuado en el antebrazo derecho]. Barcelona fue la capital del mundo hasta que alguien decidió que fuera la capital de Catalunya, pero yo tuve la suerte de vivir esa Barcelona que cambió el mundo".
Loquiilo aclareix què vol dir: "Que no sepa nadie quién es Raquel Meller, José Guardiola, el Dúo Dinámico, los Sírex, los Salvajes, los Cheyenes, los Lone Star. En los 80 hubo una subcultura en Barcelona que todavía permanece de rockers, teddy boys, punks y mods con Último Resorte, Los Rebeldes, los Negativos o los Brighton 64. Cualquier otra ciudad lo pone en valor ¿Por qué razón nos tenemos que comer siempre el sambenito de Barcelona como ciudad de la Nova Cançó y la rumba? Tengo 63 años, vale ya, se debe dar a cada uno la importancia que merece". És cert que la ciutat llueix millor unes icones que unes altres, però tots els grups i cantants que cita són catalans, recordats i estimats. Ningú en renega. El que critica Loquillo és qui només es fixa en la música cantada en català i treu importància a la música catalana cantada en castellà. I acusa els que, segons ell, van voler "catalanitzar" Barcelona, com si Barcelona no fos per definició catalana i l'essència de Catalunya. Loquillo està rebent bufetades com a camions, com a Cadillacs. Pateix la típica enyorança de l'eclosió artística barcelonina del post franquisme però acusant el catalanisme o la catalanitat o el català de tots els mals:
Loquillo en català és boget. Normal que prefereixi el castellà, queda millor de nom artístic. El seu nom real és José María.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic