Irene Montero ha concedit la seva primera entrevista a televisió des que esclatés la polèmica del seu xalet, només sis dies després que morís el seu pare. Ara bé, cap d’aquests dos temes han entrat a la conversa que va tenir amb Risto Mejide, segurament en estar gravada anteriorment. Sigui com sigui, d’aquesta xerrada se’n poden extreure moltes coses: destacant-se un discurs de la política que l’ha deixat en evidència.
La portaveu de Podemos es presentava com una dona “amb mal geni, directa i sense por a opinar”. Una manera de ser que ha provocat que la fes grossa en dir la seva sobre la gestació subrogada.
Aquest va ser el tema més polèmic del programa, havent-hi molta tensió quan una convidada va explicar que era mare gràcies a un ventre de lloguer. La dona va tenir un càncer d’úter, amb la qual cosa la seva única opció per ser mare va ser marxar als Estats Units a començar una tècnica de reproducció assistida. Montero, en escoltar la seva història, va mostrar-se bastant tossuda: malgrat que ella insistia que en tenir càncer no la deixaven adoptar, la política deia que hauria d’haver buscat un altre mètode.
La convidada no donava crèdit, li estava dient que no tenia més opció i Montero continuava dient el mateix. Començant una discussió que va posar contra les cordes la política: “Sotmetre a mercantilització l’úter de les dones no és bo. La majoria de les vegades es converteix en granges de dones que tenen pocs recursos i troben en això una manera, que té riscos i moments difícils i pot tenir complicacions. Crec que els úters no es poden vendre. S’han de facilitar altres alternatives”.
La dona s’anava enfadant i Risto ficava llenya al foc, conscient que la baralla agradaria. Encara que Irene assegurava voler empatitzar amb ella, no quedava molt ben parada: “Davant de la teva experiència puc dir-te que t’escolto. A partir d’aquí, no estic d’acord amb la teva posició. D’igual manera que no entenem que sigui llibertat per cap ésser humà poder o no donar un òrgan... Tu dius que es dona la capacitat de gestar, doncs és un procés que no és tan senzill. A Espanya les donacions són anònimes. Es fa en situacions excepcionals i no es poden sotmetre a la lògica del mercat. D’igual manera que no vens una part del teu cos, no pots vendre un úter”. I al final la seva interlocutora esclatava: “Les teves paraules insulten el meu model de família, les meves filles ho escoltaran d’aquí a uns anys”.
L'entrevista va ser d'allò més intensa, amb tensió i un tema polèmic que va fer que Montero marxés amb una sensació agredolça.