Fa 15 anys el govern de la Generalitat presidit per Pasqual Maragall va lliurar la Creu de Sant Jordi a Isabel Coixet. La cineasta catalana no va anar a recollir-la i va enviar-hi el seu pare. En algunes ocasions ha reconegut que ara no l'acceptaria. Un guardó sense dotació econòmica no l'interessa més que perquè té pagada la necrològica. Però ara que la seva amiga Rosa Maria Sardà presenta un llibre, ha tornat a l'actualitat la polèmica de tornar un honor del país. Isabel Coixet considera la Creu un guardó retornable, com les ampolles de vidre.
Rosa Maria Sardà presenta en Barcelona su emotivo libro de relatos autobiográficos en un acto lleno de sentimiento, humor y teatro https://t.co/sKXh0SH8q3
— EL PAÍS Catalunya (@elpaiscatalunya) 21 de noviembre de 2019
En l'acte de presentació del llibre de la Sardà, que ja va retornar la seva Creu per considerar que la Generalitat actual és pro-independentista, Ramón de España defineix l'actriu de gairebé 80 anys com "Sociata hasta la médula, harta del procesismo" (article a El Periódico). I afegeix una intimitat sobre Isabel Coixet: "Recuerdo que, en su momento, le dije a Isabel, medio en broma: "Aprende de la Sardà. ¿A qué esperas para devolver tu Creu de Sant Jordi?". Pero solo obtuve la siguiente respuesta: "Lo haría encantada, pero es que no sé dónde la he metido".
GTRES
Coixet no se n'amaga: tornaria "encantada" el guardó del seu país, però és que l'ha perdut, no sap ni on el guarda. Com un pongo. Com el regal lleig de l'amic invisible. És un estalvi: tots els catalans li paguen a tots els diaris la necrològica del dia que mori Isabel Coixet.