Isabel Coixet ha parlat, i això només vol dir una cosa: que està de promo, que cerca 'casito'. La directora catalana, unionista recalcitrant i antiindepe de soca-rel, acaba de presentar el seu últim treball al Zinemaldia de Donostia. Una adaptació d'una novel·la d'èxit de Sara Mesa, "Un amor". No esbudellarem el contingut de la cinta, els seus admiradors i espectadors ja se la trobaran. No voldríem pas rebentar-los la sorpresa i el plaer que senten davant la pantalla, Déu ens en guard. L'únic espòiler que farem és que en cap cas parla de política, ni d'investidures, ni de res semblant. Cosa que, evidentment, no és incompatible amb el fet que vagi deixant anar perletes que ni el ciudadaner més exaltat seria capaç de pronunciar. O sí. Que la lluita, en aquest camp, està molt disputada.
La Coixet explica a 'El Mundo' diferents reflexions sobre la seva obra, el feminisme i altres qüestions. Molt bé. És al final del text, alliberada de la càrrega promocional, quan la Isabel fa d'ella mateixa i desbarra contra els seus enemics ideològics. Contra un, en concret. Ho fa després d'explicar-nos que està autoexiliada al sud de França i que es manté allunyada de la política. Però només una mica, no es pensin. Repeteix amb insistència que "he desconectado de la política catalana por supervivencia", però en realitat deu voler dir que ho fa perquè els seus no manen. Siguin els que siguin, que ens els imaginem.
I ens podem fer una idea perquè el rastre de la cineasta en aquests àmbits no deixa gaire marge per a la imaginació. Que tingui opinió no és pas el problema, clar. El que toca el que no sona, però, és el cinisme, la hipocresia, amagar-se des d'una suposada autoritat intel·lectual i moral. Això ho domina amb escreix. També va ben dotada de mala educació, per acabar-ho d'adobar. I la prova de tot això és el titular que va regalar als seus parroquians del diari de dreta extrema de referència, quan li diu al periodista que la investidura "me la 'refanfinfla'". De qui se'n recorda, però? De Carles Puigdemont. I no precisament en termes moderats ni elegants. Tot el contrari: "De repente, la llave de todo la tiene un pirado que vive en Waterloo. ¡Guau! Me han pasado tantas cosas que prefiero mantenerme al margen". Ho té tot. Insulta, és grollera, es fa la víctima, menteix... Repugnant. Olé tú.
Les paraules de la Coixet, evidentment, no han quedat sense resposta. Però no pas en el sentit que li agradaria, per molt menfotista i refanfinflera que n'asseguri ser. "Patètica", "catalanofobia", "guau, dijo el perro", "famoseta de izquierdas que preferiría un gobierno de PP i VOX", "cuéntanos más panfletitos". Coixet, sempre coixa del mateix peu.