Isabel Coixet, cineasta catalana i unionista aferrissada, és la nova i flamant ambaixadora de la 'marca Espanya'. Quin luxe. Quin honor. Quin... disbarat. La de Sant Adrià del Besòs ha rebut de mans de Felip i Letícia aquesta distinció tan bufona, que accepta orgullosa i entusiasmada. Es veu que no té ni idea de la imatge real de la marca, però que la cridin de Palau per participar en un 'sarao' de campanetes, ah!, alerta!. Això mola molt. Coixet comparteix joia amb personatges de l'altura d'Ana Botín o Javier Tebas, entre d'altres.
Ha rebut la distinció d'ambaixadora cultural a El Pardo, exresidència del dictador i genocida Francisco Franco. Un escenari ideal per a qualsevol demòcrata de tota la vida. També per a progres de saló, evidentment. Però hi ha més: a la Isabel, formar part d'aquest selecte club i rebre l'acreditació honorífica de mans d'un Rei molt 'preparao' i una Reina vestida de repartidor de butano, l'omple d'orgull. Ara podrà ensenyar-la a les visites, no com la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció catalana, que va rebre de mans de Pasqual Maragall fa molts anys i de la que renega obertament. De fet, assegura que no l'ha tornat perquè no la troba a casa. Casualitats de la vida, ves per on. La dona ha estat felicitada a les xarxes. Bé, potser 'felicitada' no és la paraula. Però si s'han recordat d'ella i de la seva nova empresa.
Aquesta nova feina de Coixet té trampa: segur que triomfa, perquè la imatge de la 'marca Espanya' no pot ser més lamentable. Que l'aprofiti.