La directora de cinema Isabel Coixet té una trajectòria professional impecable. Ha aconseguit fer-se un nom i triomfar internacionalment gràcies a unes pel·lícules profundes i aclamades: tot un referent cinematogràfic que ha guanyat fins a set Goyes. Ara bé, si últimament es parla d'ella, és per les incendiàries declaracions que ha fet sobre Catalunya.
Considera que l'ambient que s'hi viu és "irrespirable", el que l'ha portat a fer alguna clatellada cap al president de la Generalitat i a assegurar que se sent "asfixiada" entre tants llaços grocs. No té por a confessar que per a ella l'independentisme és fosc i ha omplert el país de molta boira. Però això ha comportat que molta gent la critiqui en titllar-la d'unionista.
Està envoltada d'una aura hostil que ha fet, per exemple, que molts teleespectadors de TV3 hagin boicotejat al programa que ha protagonitzat aquest dijous a la cadena catalana. Gemma Nierga va anunciar que l'entrevistaria a ella i a la mare a Els meus pares, el que molts no han entès.
Sigui com sigui, la part de l'audiència que sí que hagi sintonitzat TV3 haurà vist una de les entrevistes més sinceres de la cineasta, que s'ha obert en canal davant la presentadora. La complicitat amb Nierga era evident des del principi, amb una conversa plena de bromes i bon rotllo. L'objectiu era conèixer com era la Coixet persona, a través d'unes preguntes suaus i el tendre testimoni de la seva mare. La primera sorpresa va ser que obrís les portes de casa a la televisió, el que ha permès veure que té una llar a Gràcia plena d'objectes i que sembla un museu.
TV3
Quina imatge ha transmès Coixet? Que és una dona amb caràcter, però molt més sensible del que la gent pot pensar-se. Assegura que des de ben petita l'han afectat molt les crítiques i que plora per tot. Està molt orgullosa de la seva vida professional, la que ha aconseguit gràcies a molta dedicació i esforç. Ara bé, no ha estat fàcil. Compaginar-la amb la faceta personal no hauria estat possible, diu, sense l'ajuda dels seus pares: "Jo he pogut ser mare gràcies a la meva mare. Ella ha fet de mare de la meva nena i ha estat millor mare que jo. La primera peli que vaig fer després del naixement de la meva filla, la vaig fer quan ella només tenia 6 mesos. Els meus pares van haver de venir a Galícia amb mi, doncs, per ajudar-me a cuidar-la. Que això a un director home no li importa, perquè per a ells no existeixen els fills. Però per a una dona sí".
Nierga ha volgut investigar d'on li ve aquesta forta passió pel cinema, el que ha quedat prou clar. L'àvia era taquillera d'un cinema, el pare veia hores i hores de cine i, fins i tot, va anar a veure una pel·lícula amb la dona la tarda del seu casament. Una família que pràcticament vivia a dins d'una sala de cine i que ara veuen com Coixet és tot un referent dins d'aquest món.
Fes clic a la foto per veure l'entrevista / TV3
La directora de cinema s'ha mostrat transparent durant tota l'entrevista, encara que ha evitat el tema polític. Emotiva i sincera, però parlant només de la seva vida. Com a anècdota cal destacar, per exemple, que ha aprofitat per evidenciar el seu amor per la lectura ensenyant una llibreria pleníssima de publicacions i amb l'elecció del vestuari, una samarreta negra en la qual hi havia un contundent missatge en anglès: "Si vas a casa d'algú i no té llibres, no vagis al llit amb ell".
El bon català de la mare -malgrat ser de Salamanca- ha sorprès i ha agradat, així com la predisposició de Coixet a ensenyar una part de si mateixa més tendra i simpàtica. Haurà aconseguit calmar els ànims? O seguiran criticant-la?