Isabel Díaz Ayuso és una mina. I està aconseguint una fita a l'abast de molt pocs: deixar en principiants Pablo Casado o Cayetana Álvarez de Toledo. El seu (baix) nivell polític, les seves sortides de to, les seves frases lapidàries i la campanya que està fent abans de les municipals provoca vergonya aliena. No hi ha dia que no en digui una de grossa: "Se me está criticando porque todo el mundo sabe que voy a ganar las elecciones", "Los niños no pueden hacer pis si lo piden en español", "Los atascos a las tres de la mañana un sábado en Madrid son una seña de identidad", "cuando empiezan a hablar de empleo basura me parece que es ofensivo para el que está deseando tener ese empleo basura"... La llista és llarga i interminable.
Efe
Potser és que Díaz Ayuso li ret tanta devoció al seu cap de files que no vol que se senti sol i desvalgut després del desastre de les generals. I a aquest pas, va camí de donar-se una patacada descomunal en la carrera a l'ajuntament de Madrid. A mig camí entre allò que és ridícul i allò que és grotesc, la candidata no té oposició si de dir bajanades es tracta. La darrera? La confessió sobre quina és "la mujer que a mí me gusta". No és ni Soraya. Ni Esperanza. Ni Cospedal. Ni Cifuentes. "La mujer que a la semana de dar a luz ya está emprendiendo por el mundo. Es el tipo de mujer que yo defiendo. Ese es el tipo de mujer que a mí me gusta, y no el de la izquierda, que tiene que victimizar y colectivizar los sentimientos".
Tal i com li indica la xarxa, Díaz Ayuso ha generat un nou concepte en la comunicació, especialment activa durant la campanya: les 'pAyusadas':
Queden 13 dies perquè se celebrin les eleccions. El món de l'humor està de dol: quan acabi la campanya perdran la seva dosi diària de 'payusadas'.