"Mirallet, mirallet, digue'm qui és la més bonica?". La famosa frase del conte de la Blancaneus té, a partir d'ara, una nova resposta: Isabel Díaz Ayuso. La candidata del PP per convertir-se en presidenta de la Comunitat de Madrid té un ego infinit, a banda d'una imaginació i una capacitat per verbalitzar bestieses inesgotable. No contenta amb el reguitzell de perles que ha anat escampant durant la campanya (i precampanya, i pre-precampanya), la madrilenya es presenta com a una víctima dels atacs dels populistes, incapaços de debatre amb una primeríssima espasa de la política. Ella, una crac del discurs polític, a l'alçada dels gran líders del seu partit, s'ha convertit en un pim-pam-pum per enveja dels seus rivals. I és que "a los líderes del PP que son grandes siempre se les ha criticado".
@isabeldiazayuso
La megalomania d'Ayuso és certament preocupant. Un trastorn que amenaça amb fer desaparèixer els populars de la presidència de Madrid, un vedat exclusiu dels de Gènova durant les últimes dècades. La dona creu les reaccions al seu catàleg d'idees absurdes només busquen "destrozar su seguridad personal", i no pas fer-la reflexionar sobre la idoneïtat de la seva candidatura. El sentit comú fa temps que no la visita, una absència que ha substituït per la bajanada full-time. Al menys no ha utilitzat la carta del masclisme, tot i que encara queda una setmana de campanya.
Díaz Ayuso ha activat el ventilador per espolsar-se la responsabilitat dels seus excessos verbals, i es prepara per a una nova possible patacada que ensorri el PP a la capital d'Espanya. Ho fa atacant la resta pel seu discurs incendiari i cada dia més ridícul. Tot i que potser té raó, i a la seva afirmació només li ha faltat una parauleta: "A los líderes del PP que son grandes BOCAMOLLS siempre se les ha criticado". Així la cosa tindria, per un cop en sa vida, una mica de sentit. Ànims, Isabel, que ja queda menys pel 26-M.