Isabel Gemio tanca la seva setmana més especial: acaba el seu programa de ràdio a Onda Cero amb una marató solidària per lluitar contra les malalties minoritàries, ha rebut l'Ondas per la seva trajectòria i per primer cop ha mostrat els seus dos fills en públic, un dels quals, Gustavo, el gran, pateix una malaltia que el manté en una cadira de rodes. Ha concedit una entrevista a El Mundo on respon a tot. El que ha sorprès més, per la força de la imatge, ha estat la foto amb els seus fills. Ella ho explica amb total naturalitat: "Quan en van dir que guanyava l'Ondas, el meu fill petit, Diego, em va dir que volia acompanyar-m'hi. Li ho vam comentar a Gustavo i ell va respondre 'Pero yo no quiero ser famoso ni que me persigan los paparazzi'. Sempre els he protegit, però són grans i van decidir sortir-hi. Jo feliç, clar". El fet que tots dos ja siguin majors d'edat ha contribuït a relaxar la sobreprotecció de Gemio.
La imatge també té una altra derivada: conscienciar els seus oients de la necessitat de combatre malalties com les del seu fill i que facin un donatiu a la Fundació Isabel Gemio. La sensació agredolça d'aconseguir fons ara que acaba el programa la porta a esvair qualsevol dubte sobre el seu comiat d'Onda Cero. S'especulava si havia estat de comú acord o una decisió de l'empresa i Isabel Gemio ho aclareix: l'han fet fora. "El contracte acabava el desembre i l'empresa no l'ha volgut renovar". Soterradament s'entén que està dolguda, no li han donat cap explicació. "No hi ha motius. Em van comentar que volien canvis. No és per l'audiència". De fet ella va voler deixar clar dimarts en recollir l'Ondas que el seu programa era "el segon més escoltat de l'emissora", després del de Carlos Alsina. Un dard a la seva companya d'Onda Cero Júlia Otero. Una mica trampós ja que els programes de tarda com els d'Otero mai fan l'audiència dels de matí com el de Gemio. Però Otero segueix i Gemio no.
L'entrevistador té l'encert de recordar-li les seves males paraules cap a la seva substituta a Sorpresa, sorpresa, Concha Velasco, per donar-li ocasió de desitjar sort al seu recanvi a la ràdio, Jaime Cantizano. Ventila els dos aspectes sense immutar-se: "A Cantizano le deseo lo mejor" i respecte Concha Velasco "Yo hubiese mandado un saludo a un compañero que se va, pero cada uno es cómo es". Treu el seu tradicional orgull quan nega haver demanat feina en el discurs de l'Ondas: "Era una ironía".
Gemio, sempre recelosa de mostrar la seva intimitat, dona uns quants titulars sobre la seva vida privada: el fill gran estudia informàtica en un centre adaptat i el petit, calcat al seu pare Nilo Manrique, deixarà sociologia per estudiar disseny. Gemio reconeix tenir parella però defuig la idea de casar-se recordant que va signar el seu matrimoni perquè el seu nòvio cubà tingués papers a Espanya. I acaba negant que s'hagi fet la cirurgia estètica i que la seva bona imatge la deu a tractaments de bellesa, radiofreqüència, la meditació i el budisme, als quals va recórrer buscant la fe quan el seu fill adoptat va resultar patir distrofia muscular de Duchenne. Assegura, però, que no creu en la reencarnació. Amb una Isabel Gemio en tenim prou.