Isabel Gemio va ser durant anys una periodista temuda per molts companys de professió. Presentadors com Jorge Javier Vázquez l'acusaven de rancuniosa. El seu matrimoni fallit amb el cubà Nilo Manrique la va deixar com una mare sola amb dos fills, un dels quals, l'adoptat fa 21 anys, pateix una malaltia minoritària, una distròfia muscular. Gemio, acomiadada d'Onda Cero, afronta la seva Fundació com un repte per contribuir a la cura del seu fill, Però en la seva situació econòmica, té un malson que confessa a prop del plor a una entrevista al diari El País: "A veces tengo sueños, pesadillas más bien. ¿Y si un día sale un tratamiento carísimo que cure a mi hijo y no tengo el suficiente dinero [se emociona]?".
GTRES
A l'atur, defineix així el seu paper de mare: "No soy una madre coraje. Alguna que conozco sí. Mujeres con uno, dos, tres hijos con enfermedades horribles. Yo soy más bien una madre desesperada por saber que hay medios para curar a mi hijo, pero no hay remedio porque no se investiga lo suficiente". Tots els seus diners, contactes i influències no li han servit per curar el seu fill. Una cura d'humilitat a la que respon així: "La enfermedad no discrimina. Por un lado es justo, porque si no solo los ricos comprarían la salud. Por otro, te pone en tu sitio". No esta arruïnada però té por del futur econòmic.
GTRES
I del futur sentimental? Segueix sense parella i ho explica així als 57 anys: "Soy exigente. No me conformo con sucedáneos del gran amor que he conocido, porque lo he conocido. No me conformo con pequeñeces, con alguien que no esté a la altura". Ha superat tots els sotracs de la vida, perdre la feina, el marit i la salut d'un fill. Confesa que "Estuve noqueada, más muerta que viva". Definir-se a si mateixa com a "desesperada" es queda curt.