Isabel Pantoja, l'eterna cantant d'Espanya, ha decidit fer creu i ratlla. En un gir tan inesperat com estratègic, ha començat a moure els fils per reconciliar-se amb aquells que durant anys van ser els seus pitjors enemics: els mitjans de comunicació. I no és un simple gest de cordialitat. Darrere d'aquesta operació hi ha un ambiciós pla d'imatge que inclou la contractació d'un cap de premsa d'alt perfil i el llançament d'un documental autobiogràfic que promet remoure els fonaments de la premsa del cor.

Després de deixar enrere la solitud de Cantora per instal·lar-se a Madrid, la cantant està decidida a donar un cop d'efecte que podria marcar l'inici d'una nova era. Segons fonts properes, ja hauria temptejat diversos periodistes de renom —entre ells, la coneguda Silvia Taulés, que hauria rebutjat la proposta—, amb la intenció de trobar algú capaç de reconstruir el pont que fa anys es va enfonsar entre ella i la premsa.

Isabel Pantoja busca controlar la seva narrativa mediàtica

La moguda no és casual ni impulsiva. L'artista vol agafar les regnes del seu relat personal i professional abans de l'estrena del seu esperat documental. Un projecte que ha tardat anys a consolidar-se i que finalment ha pres forma de la mà de la productora Mediacrest Entertainment S.L.. La firma del contracte es va realitzar el passat 4 de març a Madrid i contempla no només una sèrie documental, sinó també una ficció basada en la seva vida, des de la seva infantesa fins als seus moments més turbulents.

Francisco Pou, CEO de Mediacrest, va qualificar l'acord com un "repte apassionant" i va destacar l'enorme influència d'Isabel en la música espanyola. Per la seva part, Pantoja es va mostrar "entusiasmada" i agraïda per aquesta "bonica oportunitat de celebrar els seus més de 50 anys de trajectòria". Però, darrere d'aquest entusiasme, hi ha una estratègia acuradament dissenyada: rentar la seva imatge pública i reconnectar amb una audiència que, encara que li guarda afecte, també està cansada d'escàndols i silencis selectius.

Una guerra mediàtica que ja no vol continuar perdent

Durant més de cinc dècades, la relació entre Isabel Pantoja i els mitjans ha estat marcada per constants alts i baixos: denúncies, vets, conflictes televisius i silencis eixordadors. Una tensió constant que ha marcat la seva vida tant com els seus èxits musicals. Ara, la cantant sembla estar disposada a escriure un nou capítol i enterrar la destral de guerra... almenys, públicament.

Aquest intent de reconciliació arriba en un moment clau, quan la seva figura necessita més que mai ser redimensionada. En plena lluita per mantenir-se vigent i amb les ferides familiars encara obertes —amb el seu fill Kiko Rivera convertit en crític número u i la seva filla Isa cada vegada més distant—, Isabel entén que l'única manera de sobreviure és controlar la narrativa. I això comença per domar la premsa.

Amb la producció ja en marxa, el documental promet ser una bomba mediàtica. Seran set capítols que no només abordaran els seus inicis en l'art i el seu meteòric ascens, sinó també els episodis més foscos: la seva relació amb Julián Muñoz, el seu pas per presó, les traïcions familiars, els deutes, els silencis. Tot serà sobre la taula. I si alguna cosa sap Isabel Pantoja, és que no hi ha millor defensa que un bon relat explicat des de la seva pròpia veu.