Isabel Preysler ensorrada per un presentador top, el seu documental és "fúnebre y barato"

"Mi Navidad". By Isabel Preysler. De totes les ocurrències televisives possibles, aquesta era segurament la més pretensiosa, artificial i insubstancial de totes. I precisament per això, algú va decidir a Disney+ que era una gran idea. És això o una aposta esbojarrada durant el punt àlgid d'un sopar d'empresa a la plataforma audiovisual. El que importa és que el resultat és una vergonya per als clients d'aquest servei. Un aparador de les pel·lícules infantils més conegudes, també de sèries i pel·lícules de gran fama i prestigi, en el que grinyola i de quina manera la Preysler i la seva impostura, momificada en el temps. Les crítiques a la filipina són despietades, però no exemptes de raó. S'ha prestat a un joc que no li correspon. Si més no, d'aquesta manera tan vulgar i barata.

Barat. Paraula clau per explicar el punt de vista d'un presentador top, expert en temes audiovisuals però especialment també en el món de la faràndula. Parlem, evidentment, de Jorge Javier Vázquez. El de Badalona ha vist passar el cadàver de l'enemic Borja Prado (també el de l'amic 'La Fábrica de la Tele') i prepara la seva tornada a Telecinco, on té contracte de megaestrella fins al 2025. Serà a 'Supervivientes', el gran reality de la casa. Per a supervivent, sense dubtes, ell. Mentre arriba el moment, té força temps per descansar, observar i reflexionar. Fins i tot per no perdre un bonic costum: atonyinar. La nissaga Preysler, amb Tamara Falcó inclosa en el paquet, és objectiu habitual. I no, no ha perdut l'oportunitat de tornar a noquejar-los. 

Vázquez, a 'Lecturas', insinua la teoria que parla de la mala salut econòmica d'Isabel Preysler. Mig arruïnada, vaja. La filla Tamara li ha pispat la corona, la cartera i l'arbre dels bitllets. Només així s'entén que es presti a signar un esperpent nadalenc com el que ens ocupa. I aquí entra en joc l'adjectiu barat: "El producto es barato en toda la extensión de la palabra. Si eres la Preysler y durante toda tu vida has salido poco por la tele para preservar el misterio, ¿por qué dices que sí a un producto así? Bueno no es. Malo, lo que se dice malo, pues hombre tampoco. ¿Prescindible? Siendo la Preysler, sin lugar a dudas. A no ser que tenga una imperiosa necesidad de hacer caja.Ssolo se hace para conseguir dinero rápido porque si de verdad le hubiera importado hacer algo que valiera la pena habría estado mucho más encima del producto". Potser no hauria passat, per exemple, que "una señora tan elegante ha permitido que en varios planos aparezca una aspiradora en un rincón de la casa. Triste. Abandonada. La aspiradora, digo. Y la casa, seamos sinceros, un poco también". El niu deixat. Ai. "Antes era la viva expresión de la elegancia, ahora nos parece todo un poco cursi. Si se publicitara en Idealista tendría que hacerlo con el aviso de que necesita reforma. No es más que una casa grande en la que se paró el tiempo hace demasiados años". Una altra bufetada.

Un altre qualificatiu? "Fúnebre". Es refereix a l'ambientació musical, "hay momentos que parece que estamos asistiendo a una misa funeral". Una amb personatges irrellevants, anodins: "Los amigos que nos presenta son anodinos. Inodoros. Incoloros. De esos que pronuncian el adjetivo “ideal” con recogimiento. Solo puedo entender que aparezcan porque no cobren. Mal. Deberían haberse estirado y colocar unos cuantos nombres rimbombantes". Ni tan sols ho arreglen les filles, "Tamara Falcó y Ana Boyer tampoco suman. Esas combinaciones ya las hemos visto y en este no aportan absolutamente nada. No se sostienen". I posa sobre la taula el que realment seria el més interessant de veure-la en pantalla: "Me gustaría, por ejemplo, asistir a una conversación suya con Boris Izaguirre. Que se sincere y le cuente por qué le sentó tal mal el artículo que escribió en El País sobre Tamara y sus veleidades catecumenales en México (para mí, acertadísimo, por cierto)". Això és fer televisió el 2023. No el que ens ha ofert. "Sinceramente, no estoy dispuesto a tragarme más raciones de Isabel Preysler de toda la vida". Té raó, és un horror.