Quan es parla de casaments mediàtics, pocs recorden que la unió entre Isabel Preysler i Julio Iglesias va marcar un abans i un després en la història de la premsa rosa espanyola. El que semblava ser un conte de fades juvenil va resultar ser un muntatge calculat per impulsar la carrera del cantant i construir la imatge pública de qui després seria coneguda com "la reina de cors". Darrere de l'ostentosa cerimònia del 29 de gener de 1971, a Illescas, Toledo, s'amaga una trama que molts desconeixen: el casament no va ser més que un espectacle promocional.

Les imatges d'aquella jornada mostren una església atapeïda, no precisament de familiars i amics, sinó de periodistes, càmeres del NODE i admiradors. Segons les cròniques, el caos va regnar al lloc, amb fotògrafs pujant als bancs i flaixos que no deixaven espai per a la intimitat. En un gir insòlit, els nuvis van haver de repetir el "sí, vull" perquè el soroll i el desordre van impedir que quedés registrat adequadament. Tot estava orquestrat per captar l'atenció mediàtica i reforçar la figura de Julio Iglesias, que ja es posicionava com una de les promeses de la música espanyola.

El llavors mànager del cantant, Alfredo Fraile, va assumir que si Julio no podia projectar-se com un divo solter, almenys podia casar-se amb una jove bonica que atragués totes les mirades. Isabel, que ja estava embarassada, semblava no haver-hi més opció d'acceptar. Ella mateixa va confessar anys després que se sentia profundament trist aquell dia: "El capellà que ens va casar a juliol i a mi va declarar que mai no havia vist una núvia plorar tant en la seva vida, estar tan, tan trist", va revelar Preysler.

Un matrimoni marcat per infidelitats i manipulació mediàtica

Encara que la parella va intentar projectar la imatge d'un matrimoni perfecte, aviat van començar a sorgir esquerdes a la façana. Julio Iglesias, malgrat professar un amor apassionat cap a Isabel, no va dubtar a ser-li infidel amb innombrables dones, una cosa que va arribar a justificar com un supòsit "motiu genètic heretat del seu pare". A això se sumava el seu comportament masclista i possessiu, que obligava Isabel a limitar-se al seu paper d'esposa i mare, mentre ell continuava amb la seva agitada vida artística.

Malgrat la fredor en la relació, el juliol no dubtava a utilitzar la imatge de la seva família per enfortir la seva carrera, protagonitzant innombrables sessions de fotos amb Isabel i els seus fills. "Preníem tant el sol que de vegades semblava un vestit caminant sol", declararia Isabel, en al·lusió a les constants aparicions públiques que projectaven una imatge idíl·lica. Tanmateix, la realitat era molt diferent.

El final d'un circ mediàtic que va deixar empremta a Espanya

El 1978, Isabel Preysler, cansada de les infidelitats i la pressió, va decidir separar-se de Julio Iglesias. La notícia va ser un escàndol, i la parella va optar per anunciar-ho a través d'un comunicat de premsa, una cosa poc comuna en l'època. El matrimoni, que va començar com una eina promocional, va acabar amb una ruptura igual de mediàtica. Avui dia, aquesta unió continua sent un exemple de com les relacions al món de l'espectacle poden estar condicionades per interessos més enllà de l'amor. Isabel Preysler i Julio Iglesias no només van construir una de les parelles més famoses de l'espectacle, sinó que també van establir les bases del què seria la dinàmica de les parelles mediàtiques a Espanya. Un llegat que, per a bé o per a mal, encara perdura en la memòria col·lectiva.