Quan el 2015 Isabel Preysler i Mario Vargas Llosa van oficialitzar la seva relació, el que semblava una simple història d'amor entre dues figures públiques es va transformar ràpidament en un espectacle de proporcions mediàtiques. No era només una relació sentimental: era un autèntic negoci amb noms, cognoms i xifres milionàries. La premsa del cor es va llançar com un eixam sobre la parella, i no era per a menys. Només entre 2015 i 2016, la socialité filipina va aconseguir ingressar ni més ni menys que 2,5 milions d'euros gràcies a una dotzena d'exclusives, posats, reportatges i aparicions orquestrades amb precisió quirúrgica.

La revista ¡Hola! es va convertir en la plataforma oficial de l'idil·li, publicant en tot just any i mig 11 portades dedicades exclusivament a aquesta unió, convertida en or pur per als anunciants. Isabel posava, declarava amor etern, desmentia crisis inexistents i validava amb un somriure perfectament mesurat cada sessió fotogràfica. Tot estava estudiat. Cada imatge valia el seu pes en or. Fins i tot quan la parella apareixia en esdeveniments aparentment espontanis, com les festes de Porcelanosa o els viatges a Àsia, els rumors asseguraven que hi havia un preu darrere de cada flaix.

Un amor a cop d'exclusives: l'art de rendibilitzar la intimitat

Cada entrevista conjunta era un cop mestre. Per la primera aparició junts, s'estima que el xec va ascendir a 250.000 euros. Per l'aniversari de la seva relació, la xifra va fregar els 400.000 euros, i un posat vacacional al sud-est asiàtic—meduses incloses—va rondar els 100.000 euros. Fins i tot un tango improvisat a Buenos Aires per a l'edició argentina de '¡Hola!' va assolir els 80.000 euros, malgrat la suposada incomoditat del Nobel amb aquest tipus de frivolitats.

I és que mentre Isabel Preysler construïa un castell de somni amb ingressos de portada, Mario Vargas Llosa deixava entreveure els seus dubtes. Encara que apareixia somrient i prenia del braç la reina de cors d'Espanya, en les seves entrevistes i escrits deixava pistes sobre el cost emocional d'exposar-se tan públicament. Però això no va aturar la maquinària. La culminació d'aquesta estratègia comercial havia de ser el casament més rendible de la dècada, valorada en ni més ni menys que 1,6 milions d'euros. Un anell, un vestit de dissenyador, exclusives nadalenques amb arbre inclòs, i un "sí, ho vull" que seria segellat amb una fortuna en efectiu. El pla era sobre la taula. Tot encaixava... tret de la voluntat del nuvi.

Mario Vargas Llosa: el "no" que va dinamitar el negoci de l'any

Contra tot pronòstic, el Nobel es va negar a casar-se. Els motius reals continuen sent una incògnita, però propers a la parella asseguren que Vargas Llosa sospitava que la relació era utilitzada com a moneda de canvi. L'escriptor, que sempre va defensar la integritat i la sobrietat intel·lectual, no va voler continuar amb un casament que, més que un compromís sentimental, semblava una operació financera.

El rebuig no només va trencar la il·lusió de milers de seguidors, sinó també va esfondrar un imperi publicitari que havia estat acuradament planificat. Isabel, que fins i tot havia donat declaracions públiques insinuant la proximitat de l'enllaç, va veure com l'última gran exclusiva se li escapava de les mans. El "no" de Mario va ser també l'inici del final d'una història que havia funcionat com a rellotge suís... fins que va deixar de fer-ho. Curiosament, després de la mort de l'escriptor el 13 d'abril de 2025, Isabel ha mantingut un silenci absolut. Ni una línia de condolences, ni una imatge de dol. El conte de fades que tantes portades va vendre va acabar en sec, sense epíleg ni llàgrimes davant les càmeres.