La gran majoria està d'acord: aquest 2020 és un any per oblidar. Molts esperen l'arribada de l'1 de gener com si això signifiqués la fi dels patiments per la pandèmia, malgrat que malauradament, el malson encara no s'ha acabat. Aquest Cap d'Any pocs ploraran passant pàgina al calendari: el comiat serà un reguitzell d'improperis, renecs i insults diversos cap a l'any sortint. Alguns no es poden estar i s'avancen a la data assenyalada, com la col·laboradora de Telecinco Isabel Rábago, una de les més fatxes de la graella i que fins i tot va formar part de l'equip de comunicació del PP madrileny. Rábago li dedica una peineta i un "que te den" força eloqüents. El que no s'esperava, però, era la reacció desconcertada dels seus fans, tan espanyolistes o més que ella.

Quin és el pecat de la tertuliana favorita de l'extrema dreta i la dreta extrema? El look que ha escollit per la dedicatòria: un vestit vermell. La seva parròquia té problemes amb determinats colors: el groc indepe i el vermell 'rojeras'. Un tipus de cromofòbia que ni tan sols respecta la tradició de portar alguna peça d'aquest últim color durant l'entrada d'any. Els comentaris a la foto ho deixen clar, i recorden això de "antes rota que roja". Ells són més del blau gavina o el verd, per VOX o el V.E.R.D.E, l'acrònim dels llepaires monàrquics. Sembla una bajanada, i realment ho és, però segur que han deixat a la "muy española y mucho española" Rábago compungida i a punt de plorar. És el que passa quan t'envoltes de caspa, que acabes esquitxat, brut i tristot.

  • @nunezvox930carlos_: Mejor al VERDE .... Isabel..... mejor al VERDE !!
  • @irene.veraramiro.7: Isabel,todo todo al rojo precisamente no
  • @xv_2.3: Espero que al rojo nada
  • @macarena_mcevi: Rojo nooo, te pega más el verde o subsidiariamente al azul. 
  • @yo_misma_1933: Mejor el verde💚 color de la esperanza

Isabel Rábago bandera Espanya / @rabagoisabel

Coneixent a la periodista i exMiss Cantabria, no descartem una nova versió embolicada en la rojigualda i besant estampetes de la Família Reial, d-emèrit inclòs. Isabel es deu al seu públic. I el seu públic és com és.