Telecinco acaba d'estrenar "La Isla de las Tentaciones", el reality presentant per la catalana Mónica Naranjo i que en 3 minuts d'emissió demostrava que és un producte penós, sexista, frívol i més fals que una moneda de 13 euros. Una adaptació de "Confianza Ciega", mític format de parelles sorgit l'any 2001, i que 19 anys després és una prolongació de "Mujeres y Hombres y Viceversa" amb més pressupost i menys vergonya. La cadena gran del grup Mediaset no s'atreveix a produir una nova versió de 'Gran Hermano' per l'escàndol de la violació de Carlota, no sigui que continuï la fugida d'anunciants, i l'ha agafat prestat el programa a Cuatro, ni que sigui mentre busquen una opció millor. Serà fàcil, perquè el programa fa peneta, te'l miris per on te'l miris. Ara bé, això no vol dir que l'audiència de 'la cadena amiga' no s'enganxi a les seves trames, ni molt menys. Trames on descobrim a personatges com Gonzalo Montoya, el dolent oficial de l'edició, per masclista, provocador i mal educat. Gonzalo, que sap com ha acabat la història (malament per a ell, és clar) s'olora la torrada i escalfa la història a Twitter, fent spoilers i dient que no participarà a les xarxes. Ho fa piulant i fent stories. Quina coherència.
El plantejament del programa és el següent. 5 parelles sentimentals "posen a prova" la fortalesa de la seva relació a una illa del Carib, on hauran de resistir-se als encants de 10 homes i 10 dones que faran tot el possible per conquerir-los. "Conquerir" és només un eufemisme. A la illa van a sac. Les esmentades parelles (i alguns dels seductors i seductores) tenen passat, present o futur televisiu, cosa que fa encara menys creïble el xou, però sobretot més groller. Un d'ells és el tal Gonzalo, exconcursant de 'Gran Hermano' i que participa amb una guanyadora del famós concurs, Susana, amb la que té una relació inversemblant. I l'estada a la illa només accentua aquesta percepció, perquè són la millor definició d'impostura. Però d'aquí a quedar com un masclista cavernícola, hi ha molt de marge. Marge que Montoya ha esmicolat amb expressions com "es mejor estar con un amigo o solo antes que todo el día con un ‘Pokemon’ al lado”, dient que la jove és "una carga para salir de fiesta", fent-se la víctima perquè la seva xicota agrada més que ell, o parlant malament a una de les seductores que el vol seduir (i que donarà que parlar, Katerina): "Primera norma, no tocar, chiqui". Un perfecte cavaller, però no el de Pilar Eyre.
A falta de qualitat televisiva, els espectadors (a Catalunya un total de 313.000, un 17% entre les dues cadenes) no abandonaran el nou reality fins que Susana l'envii a pastar fang. Pobre al·licient, cert, però "menos da un Pokemon". O més, que ja no ho tenim clar.