Un dels Premis Ondas més merescuts dels que es van entregar just avui fa set dies al Liceu va ser el del millor podcast per La Ruina de Tomàs Fuentes i Ignasi Taltavull, que a l'hora de recollir el guardó de mans de Miguel Maldonado van oferir un moment hilarant al públic assistent a la gala:
🎥 El hilarante momento de Miguel Maldonado y La Ruina en los #PremiosOndas 2024 https://t.co/fU0kYF36nz pic.twitter.com/uyCJ08ALut
— El HuffPost (@ElHuffPost) November 14, 2024
🎥 #PremiosOndas | Los presentadores de @laruinashow dedican el premio al resto de pódcast que, al igual que ellos, son autoproducidos: "Hechos por amigos, pero con 100% de ilusión"https://t.co/HNIjK4cM2g pic.twitter.com/TWp5wnvc7y
— Cadena SER (@La_SER) November 14, 2024
Fa temps que des d'En Blau els recomanem aquest podcast que té com a base una proposta senzilla, però tremendament eficaç: una taula, tres cadires, els dos presentadors i diferents convidats VIPS i espectadors anònims, parlant al voltant d'experiències personals ruïnoses, anècdotes d'aquelles de tierra trágame, situacions peculiars, incòmodes o de vergonya aliena viscudes en la pròpia pell. I amb molta conya. Pel seu escenari han passat diferents persones, com un impagable Marc Giró, quan va confessar que un dia es va tirar un pet en l'ascensor d'un hotel, estant ell sol al cubicle, i just en obrir-se les portes, qui va aparèixer? Qui va entrar a aquell ascensor on segons abans el presentador català s'havia tirat una llufa? La reina Letícia. Meravellós. O el trauma que té Berto Romero amb el membre d'un artista, Tigerman, que en una festa "Se sacó la churra y los huevos y los sometió a toda clase de pruebas que yo ni siquiera podía concebir. Rompió una botella con un martillo y se pasó la polla por los cristales rotos. El tío se colgó una argolla, de la argolla colgaba un gancho y un cubo con agua, y el tío levantando p'arriba y p'abajo. O encender una vela e ir poniéndose cera por ahí encima. Creo recordar que incluso tensó un arco con la polla y disparó una flecha... Creo que no se premiaba la precisión".
Sovint, els convidats són gent que tenen una bona relació d'amistat amb els conductors del podcast. Com el cas del darrer convidat. Qui? El genial Isma Juárez, conegut pel públic català per ser el reporter a Madrid a l'APM?, en la secció 'Ciutat Juárez', i ara al programa del Wyoming a La Sexta, El intermedio. Un Isma que va conèixer Taltavull quan va entrar a fer de becari al Polònia i Taltavull era guionista del Crackòvia, quan els dos programes de la productora Minoria absoluta de Toni Soler coincidien a la graella de TV3.
Juárez no ha defraudat. I això que és la quarta vegada que va al programa. Però té ruïnes per donar i vendre. Precisament, ha explicat què li va passar la nit abans de debutar al Polònia com a becari. Una companya de pis italiana amb la que vivia, que estaven d'Erasmus, li va dir d'anar a prendre alguna cosa a un bar del Raval. Ell no es volia embolicar ni res, però va decidir sortir, "pero no me pienso ni emborrachar ni hacer absolutamente nada de lo que acostumbro a hacer"... No va caldre... A la cita hi havia gent de moltes nacionalitats... i un metge. Què va passar al local? Que just a l'aixecar-se per marxar, li va fallar la cama i va caure damunt d'una taula, llençant-ho tot per terra, tot ple de vidres escampats. Un drama. Però més, la seva cama: "Cuando me intenté poner de pie me di cuenta que de la rodilla hacia abajo yo no podía mover la pierna. Se había quedado cancelada, como Íñigo Errejón":
🦵🍻 LA RUINA con @ignasitf, @cap0 y la pierna de @IsmaJuarez que se niega a ser becaria pic.twitter.com/b1Hr7FfVDC
— La Ruina (@laruinashow) November 20, 2024
La ruïna de l'Isma continua, moment que es pot veure a YouTube, i el que va passar a continuació és de traca. Primer, perquè va haver d'anar caminant com va poder fins agafar un taxi: "Yo fui haciendo como un cambio de guardia desde el Raval hasta la Plaça Universitat" per agafar un taxi que el dugués a l'Hospital Clínic.
I un cop al Clínic... segueix el relat magistral de Juárez de què va passar. El van passar a una sala de "prioridad", amb d'altres malalts que no estaven massa bé. "Una sala llena de gente con muy mala cara, todos con batas... Me dice la enfermera: 'Ahora te traigo una bata. Mientras tanto, ve quitándote la ropa, ve desnudándote'"... I dit i fet. L'Isma, obedient, va fer el que li va dir... "El resto de personas me ponían mala cara, miradas inquisitivas"... I és que s'ho va treure tot, calçotets inclosos. En pelota picada allà davant de la resta de pacients de la sala, amb la cama penjant, la dolenta. Fins que va arribar l'infermera i li va dir "No hacía falta que te quitaras los calzoncillos". I ell: "Estaba completamente desnudo en la sala aquella. Yo nunca había sido embatado. Yo en las películas siempre sale gente con bata y se le ve el culo. Yo pensaba: 'Esto es que es así, no voy a cuestionar nada'".
Conclusió final, brillant, de Juárez?: "A mí lo que me parecía raro era que me hicieran quitar la camiseta, porque yo lo que tenía mal era la pierna. Yo, los calzoncillos, pensé 'Habrá un nervio por ahí...'". Remata Fuentes: "'Es que a veces no distingo cuál es la pierna y cuál es...'". Sensacional. Aquí tenen tot el relat:
Isma Juárez i La ruina, meravellosos.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!