En TV sempre hi ha dos gremis que triomfen en audiència i en popularitat: els meteoròlegs i els xefs. Són dues coses que tothom fa: mirar el cel i menjar. Tots són estimats. A Catalunya tots els homes i dones del temps de TV3 guanyen en fama als presentadors, però en el cas dels cuiners, la cosa és una mica diferent. TV3 no té xefs en nòmina. Els contracta i els canvia. Des de fa anys i panys Marc Ribas ho fa tot: el programa diari de receptes, Cuines, líder destacat, i el xou nocturn Joc de cartes, líder destacat. Ribas és telegènic, simpàtic i cuina de pebrots, mai millor dit. Aquest estiu ha tornat a fer vacances a la seva estimada Tossa de Mar (La Selva) a navegar en família amb la dona i les dues filles i a pescar a la platja de la Mar Menuda. Petit, fort i guapo i amb unes bermudes de La Brutal.
Abans que ell a TV3 hi ha hagut altres xefs estrella, deixant de banda el mític Jaume Pastallé (Bona cuina!) que no era cuiner. Potser l'únic que el va igualar en fama va ser el seu predecessor: Isma Prados. El seu programa de mitja hora, Cuina per solters i després La cuina de l'Isma, s'emetia no a l'hora de dinar sinó a l'hora de cuinar, a quarts de 2. Després del mític programa TVist i abans del TN comarques. El TVist se'l va acabar menjant, mai millor dit. El programa es va cancel·lar. Isma Prados va desaparèixer de TV3 però segueix fent de cuiner. Als 49 anys té un altre look:
Isma Prados va triomfar jove a TV3. El de Sabadell va fer el salt a La Sexta amb el programa Hoy cocinas tú. Prados és un apassionat de la cuina des dels 14 anys, quan va debutar als fogons d'un restaurant durant unes vacances. Després de cinc anys als mitjans (2003-2008) en què va entrar a les cases dels catalans a través de programes de cuina, Prados presta els seus serveis a empreses productores d'aliments, com Ametller Origen o La Sirena. També ha fet de professor durant cinc anys del Grau en Ciències Culinàries i Gastronòmiques del CETT-Universitat de Barcelona. Sense xarxes socials, ara opina que la fama és “com una pastanaga penjada d'una canya de pescar que et porta a llocs on no voldries estar”.
Durant aquella època daurada de TV3 no podia caminar pel carrer. Ara es fa fotos amb paradistes que al seu mercat són més conegudes que ell. Ara és més de recerca i desenvolupament. "En aquell moment vaig veure un camí a seguir en R+D, però en grans produccions alimentàries: aprendre a formular aliments. Sabia quan estava a punt un brou, quan la salsa havia perdut l'acidesa del tomàquet..., però transmetre tot això a la gran producció d'aliments és complex”. La millor foto de l'actual Isma és al costat de Marc Ribas: passat i present de la cuina a TV3:
Prados i Ribas, pedagògics, apassionats, populars, carismàtics, cuiners. La llegenda negra dels xefs parla de massa treball. massa pressió, massa hores, massa de tot. Una feina dura, creativa, física i mental, una passió hipnòtica. L'audiència es queda enganxada veient-los moure entre fogons. No tots poden ser Karlos Arguiñano que als 74 anys segueix fent tele. Són d'una altra pasta.