La inapel·lable victòria d'Isabel Díaz Ayuso a les eleccions de Madrid només ha tingut una notícia que ha estat a punt de fer-li ombra: la irrevocable dimissió de Pablo Iglesias després de la patacada d'Unidas Podemos: "És evident que no contribueixo a sumar, no contribueixo que la nostra força segueixi creixent i consolidant-se", ha dit, acusant l'extrema dreta d'haver-lo convertit en un boc expiatori.
Dia dur per a Iglesias, que després de la derrota a les urnes, va patir a un grup de mariachis amb guitarres i trompetes que es van presentar a la seu del partit al crit de "canta y no llores". Desconeixem si entre aquests, impulsats per ForoCoches, hi era també un ex jugador del Reial Madrid vestit també amb barret mexicà i una guitarra. Probablement no. Perquè si hagués pogut, Iván Campo hagués triat una cançó molt menys romàntica dedicada a Iglesias. De fet, tampoc li hagués cantat; ell hagués preferit escopir-li a la cara si l'hagués tingut a prop.
L'adeu d'Iglesias ha generat que els seus haters, esperonats per la derrota del polític, hagin sortit de sota les pedres. Ana Rosa Quintana no podia ocultar la seva rancúnia en desitjar-li un sarcàstic "cierre la puerta giratoria al salir". Qui no el deixaria sortir, però de la presó, seria l'ex central del Madrid. Iván Campo va vestir de blanc durant 5 anys. Era un central d'aquells que se'n deien leñeros, que repartia més estopa que no pas bones passades. Un destraler que anava al bulto i si passava la pilota, no passava el jugador. I ara li ha fotut un entradot descomunal a Iglesias que, d'haver-ho fet en un terreny de joc, li hagués trencat la tíbia i el peroné.
Després que Figo o Pepe Reina deixessin clares les seves antipaties pel líder de Podemos, qui avui s'hi ha sumat en la ressaca electoral ha estat Campo. Possiblement, el més bel·ligerant de tots. Publica un dibuix on Ayuso li fum una puntada de peu a Iglesias, ja que parlem de futbol. Però el més dur ha estat el text:
No content amb això, quan un usuari li ha recordat que ja va ser investigat i absolt, Campo ha continuat supurant odi: "Sí. Pero ahora no es el vicepresidente y está como todos nosotros a disposición de la justicia española. Ojalá lo metan entre rejas".
L'obsessió habitual per posar a la gent a la presó. I la supèrbia. Iván Campo ve amb la lliçó apresa.