Rafa Nadal és intocable. O això pensa mitja Espanya, la que vota el PP, la que adora els valors del patiment, la suor, la bandera d'Espanya, la monarquia i el Reial Madrid. Nadal és un bon noi de poble, mallorquí de Manacor, catalanoparlant, treballador i amb un talent innat que el seu oncle li va saber endreçar per convertir-lo en el millor tennista del món. Nadal no desperta el mateix entusiasme en tothom, hi ha qui el veu esbiaixat a la dreta, sempre proper a la monarquia, el PP i el Madrid, els tres símbols d'una certa Espanya. Es fa estrany perquè no acostuma a ser el que admira l'Espanya perifèrica-. Nadal sembla madrileny. En la seva etapa final desperta admiració per com es rebel·la contra el seu cos, que li diu que plegui. No pot jugar el Godó, i potser no podrà jugar el Roland Garros. Alerta que no pengi la raqueta. Farà 37 anys i té un fill.
Els nadalistes detesten que algú toqui l'ídol. Si EN Blau recorda que Nadal perd cabells per culpa de la mare naturalesa, rep bufetades EN Blau, no la mare naturalesa ni el seu especialista capil·lar. Si un cantant gallec diu que Nadal no està sabent acabar la seva carrera amb dignitat, també rep. Ha estat Iván Ferreiro, el cantant de Vigo que als 53 anys s'ha guanyat el dret a dir això a la revista Esquire: "Me toca los huevos, para mal, Rafa Nadal. El ejemplo de mierda que da yendo a jugar un partido hecho polvo. Y todo el mundo dice: ¡Qué buen ejemplo para los niños! Pues yo creo que es un ejemplo de mierda. Hemos tardado muchos años en conseguir que cuando nos encontremos mal no tengamos que ir a trabajar, para que este millonario, para tener una medalla, nos diga que fue con el pie roto".
La bufetada encara fa mal, no existeixen precedents d'un famós a Espanya que es refereixi a Rafa Nadal com "Ese millonario" i li retregui ser un exemple merdós per als nens, posant en perill la seva salut per aconseguir un altre èxit. Nadal està enganxat a la seva professió i no es veu llest per la retirada. Ho gestiona com pot i com tota persona popular rep crítiques. La diferència és que quan els lectors de certs mitjans unionistes de la corda de Nadal redifonen les declaracions ho fan perquè els seus lectors destrossin Ivan Ferreiro. Això ho fa com ningú El Mundo:
Rafa Nadal és el que és, un tennista descomunal. El problema és quan alguns li volen encolomar un pes que ell no vol: ser el símbol d'una determinada Espanya. Més petita, més casposa.