La crisi de la Covid ha deixat pas a la crisi econòmica derivada de la invasió d'Ucraïna. Algunes professions han patit els estralls i més atur que d'altres. Entre els sectors més perjudicats hi ha el gremi dels actors. La covid va tancar teatres, cinemes i rodatges i ara encara no s'han recuperat les dades de consum cultural prèvies al coronavirus. Perquè ara la crisi és econòmica. Alguns actors s'han hagut de reinventar, com Mercè Martínez que va posar-se a treballar a una fàbrica de components electrònics. Altres actors encara ho tenen pitjor i no tenen ni un sou mensual sinó que depenen de la voluntat, de l'almoina dels barcelonins. Un actor de sèries de Telecinco ara fa de cantant i músic de carrer al centre de Barcelona. És una de les cares de la mítica sèrie Al salir de clase, el guapo Iván Hermés. Així era i així és:
El drama d'Iván Hermés l'explica en una entrevista a El Mundo. És pare separat d'un nen de 5 anys en una ciutat que no és la seva, Barcelona. I que no va tenir més remei que fer carrer per guanyar alguns diners: "Después de la pandemia, me separé de mi mujer, con la que tengo un niño, que en aquella época tenía cuatro años. Y bueno, ella se fue a vivir a Barcelona, yo me fui detrás para estar con ellos y claro, en una ciudad sin amigos, sin contactos y arruinado completamente por la crisis, no tuve más opción que salir a la calle a cantar. Pero he aprendido mucho... Ya han pasado muchos años de la serie, así que la gente no me reconoce y me estoy exponiendo al público más hostil al que me he tenido que enfrentar en mi vida. Para la gente, en las terrazas, eres como uno más de los que está pidiendo en la calle, entonces muchas veces te encuentras con caras de desprecio... Y encontrar el ánimo para cantar desde el corazón cuando te están mirando mal es todo un reto". Molt dur.
No li pregunten quants diners guanya tocant una guitarreta al Barri Gòtic o a la Barceloneta, però aclareix "Con eso no sobrevives, solo tapas agujeros, y yo quiero tener un personaje fijo. Porque tengo un niño de cinco años, quiero comprarme una furgoneta y necesito dinero. Estoy cansado de no llegar a fin de mes. Poco más le pido al futuro: llegar a fin de mes para poder estar tranquilo y comprarme la furgo que te contaba para llevar a mi hijo de viaje. En realidad, con eso me conformo". Entre les males mirades dels que prenen una cervesa a una terrassa i el veuen com un homeless i el drama de no poder cobrir les necessitats mínimes. Del més alt, una sèrie juvenil que veia tothom, a viure de l'almoina, de la voluntat.
L'actor quan feia d'actor era un galant, un home guapo i amb carisma. Ara a ulls de molts és un més dels que pidolen per Barcelona. Però ell no vol marxar de la capital de Catalunya: "No quiero volver a Madrid. Posiblemente, los próximos 10 años esté por Barcelona, porque es ahí donde vive mi hijo... A no ser que cambie la cosa, decida con mi ex compañera cambiar de domicilio y nos vayamos todos a algún otro sitio, mi lugar está en Barna". Si el veuen tocar regalin-li una mirada, un somriure i un euro.