Triomfar en el món de la interpretació no és pas un camí de roses. Especialment, si el teu físic no s'ajusta als cànons de bellesa establerts per la societat. Si no ets "una guapa" o "un guapo" adorable i de revista, possiblement ho tinguis molt magre. Sobretot quan comences la teva trajectòria. Tot i que el rebuig per allò imperfecte es pot acabar convertint en una jugada mestra i esdevenir en un imant per a directors, productors i públic. És el que li ha passat a l'actor Ivan Massagué, a qui sempre deien "guapo no eres". Què es va rendir? No, tot el contrari. Va fer de la seva imperfecció la millor arma de la seva carrera, com ha confessat a El País.
Sembla que el món de la interpretació s'ha adonat que la manca de bellesa pot obrir portes a la professió. La perfecció cotitza a la baixa, tot i que acceptar-ho ni és fàcil, ni ràpid. Ho passava molt malament als càstings, fins que es va adonar que, tot i no ser Jon Kortajarena, si que era atractiu, sexi i singular, i que el triomf es basa en d'altres qualitats: "Vi que lo más importante no era cuando decías el texto, sino el momento de la entrada. Ese primer impacto es donde marcas la diferencia". Actitud, convicció i treball Vs "una cara bonica". El món d'avui en dia no és (només) dels guapos, sinó dels valents i dels diferents.
@ivan_massague
Massagué és un clar exemple de que no cal ser Bradley Cooper per treballar al showbusiness. El seu avi li va deixar ben clar: "Tienes un físico muy difícil, por la nariz, muy picassiano, pero fácil de recordar. Eso te puede ir muy bien". El protagonista de Benvinguts a la familia no va trigar en donar-li la raó, i en adonar-se del valor de "la belleza estrambótica e imperfecta, que cambie según le dé la luz". Ser maco i ben plantat està molt bé, però acaba sent ensopit. Ell ho demostra sovint, dins i fora del món del cinema i la televisió. Per tant, "no guapos" del món, mantinguem l'esperança: Nosaltres també podem ser estrelles.