L'espanyolisme té un nou déu. És gallec, multimilionari, i intocable. Si goses criticar-lo, has begut oli. Amancio Ortega, fundador d'Inditex, amo d'un imperi tèxtil internacional, i que acaba de celebrar el seu aniversari. Ha bufat 84 espelmes rebent l'aplaudiment de molts ciutadans a les balconades espanyoles i les reverències del 101% dels seguidors del 'trifachito'... i més enllà. Les seves donacions a la Sanitat pública espanyola el van erigir en el superheroi de la pàtria, i les seves adquisicions de material contra el coronavirus han engrandit aquesta percepció. De pagar els impostos que li pertocarien, de no acomiadar treballadors en plena crisi o de l'explotació d'infants a les seves fàbriques al Sud-est asiàtic no en parlen, però. Minúcies dels traïdors, és clar.
El bàndol crític té també molts seguidors. Aquests tampoc s'han oblidat de felicitar Ortega. Ara bé, el que li diuen fa esclatar cervells a tort i dret: Indas, Ana Rosas, Negres, Abascales, etcètera, necessitaran la píndoleta contra el 'parraque' després de llegir dedicatòries com la de Jair Domínguez, que no fa presoners. El d'Està Passant li canta la canya de forma brutal: "Ha ensumat sang. Va veure que els ximplets sortien a aplaudir-lo al balcó i ara busca l'estàtua i la condonació dels impostos. DEP tots els nens de Bangladesh."
60.000 milions d'euros impressionen molt i compren moltes lleialtats, tot i que els hagi pogut amassar oblidant-se de drets fonamentals i de contribuir a l'erari públic com tots els 'españolitos'.