Ada Colau es presentarà a la reelecció per tornar a ser escollida alcaldessa de Barcelona. És el darrer episodi de la crònica d’un pacte gairebé anunciat l’endemà mateix de les eleccions del 26-M: pels comuns la qüestió nacional és prioritària aquesta vegada i pacten amb Manuel Valls (que es va presentar amb Ciutadans) i el PSC per evitar que un independentista, Ernest Maragall, sigui el proper alcalde la ciutat. La decisió de Colau de ser nomenada amb els vots de Valls i Collboni és aplaudida per un espectre ampli de l’espanyolisme d’esquerres. Jordi Évole, Víctor Amela o Ángels Barceló ho celebren. Però l’independentisme, també d’esquerres, reacciona irat.
Sergi Alcàzar
Al cantó dels empipats pel pacte Colau-Valls hi ha el periodista Jair Domínguez, que encara es pessiga per comprovar que no és un malson. No ho és. El col·laborador d’en Toni Soler a l’Està passant està ben despert i respon a la decisió dels comuns amb un tuit sarcàstic:
Si en comptes de pactar amb Valls la Colau li digués "me meo en tu boca de facha francés" es guanyaria tot el meu respecte. Però què mola més: el meu respecte o la fuckin alcaldia? Aaammmigo!
— Jair Dominguez (@sempresaludava) June 7, 2019
Reflexió àcida d’en Jair Domínguez: Ada Colau posa per davant la poltrona i deixa de costat els ideals que la van dur a l’alcaldia fa quatre anys. Pactarà amb en Manuel Valls, a qui fa només dues setmanes rebutjava per ser “el candidat de l’IBEX-35”. La gestió migratòria del soci de Ciutadans, quan era Ministre de l’Interior a França, és un altre dels aspectes controvertits de Valls que Colau preferiria no aturar-se a recordar.
La Sexta
L’enquesta que El Nacional va publicar dimecres, dia 5 de juny, deixava força clar el que pensen els votants de Colau sobre el pacte amb Valls: el 75% el rebutja. Però l’alcaldessa fa l’orni i optarà a la reelecció amb els vots del soci de Ciutadans. Potser és que la “nova política”, després de quatre anys assaborint el poder, ja no és tan nova...