La ressaca de la Diada va deixant víctimes col·laterals a dojo. Principal i curiosament, moltes d'elles no tenien res a celebrar l'Onze de Setembre. No només és que no en tinguessin, és que tampoc en volien. El "pinchazo", la fi del "suflé" i la reunió de 4 gats (segons la premsa unionista) que va omplir els carrers de Barcelona, però, va tenir un efecte hipnòtic i addictiu entre la tropa de la "piel de toro": No podien deixar de mirar-la, de criticar-la i de piular contra ella. Un corrent inquisitorial que no és nou, cert, però que cada vegada és més, i més, i més disparatada. Un bon exemple el vam trobar arran d'un vídeo compartit per Jair Domínguez, en el que es reproduïa l'acte simbòlic d'un grup de persones que van rebatejar la Plaça d'Espanya, epicentre dels actes del 11-S, per la plaça del 1-O. Un gest, una petita performance, un detall. Amb això ja n'hi a prou per a la barra lliure ultra i absurda.

Jair Dominguez Sant Jordi @jairdominguez

Jair Domínguez @jairdominguez_

El reguitzell de bajanades que acompanyen a l'enregistrament en qüestió és de vergonya aliena. Potser l'unionisme estava més preocupat del que diuen els seus portaveus mediàtics per les 600.000 persones (segons la Guàrdia Urbana) que van sortir al carrer. Tan preocupats que ni tan sols es van aturar a analitzar la intencionalitat de Domínguez, que el dia abans havia fet una altra piulada crítica amb l'estil de les mobilitzacions dels últims temps. No importa. La qüestió és cridar ben fort i ser el més espanyol del món. Una ràbia infantil que fins i tot ha tornat a sorprendre en Jair, que compartia un altre missatge contundent: "Quin fràgil és el concepte Espanya... i quina por els fa el futur"

Canvi nom plaça espanya @sempresaludava

@sempresaludava

Posats a escollir, millor seguir sortint al carrer i expressar les idees de forma festiva que passar-se el dia a la cova remugant i criticant la resta del món que, oh! sorpresa!, no pensa com l'establishment.  ​