Adeu. Adiós. Ciao. Au revoir. Good Bye. Auf wiedersehen. Inés Arrimadas marxa de la política amb la cua entre les cames, per la porta del darrera i amb més pena que glòria. De fet, de glòria, cap ni una. Potser aquelles eleccions on van aconseguir més vots fa uns anys a Catalunya, i les posteriors eleccions generals, però que es van fondre com un gelat al sol i que en temps rècord han quedat en un no res. En la nada más absoluta. En un daltabaix històric de la seva formació, que a cada nova elecció que arriba perd més vots i diputats, com si anés perdent llençols a cada bugada. 

arrimadas 3
Inés Arrimadas, al carrer
arrimadas 4
Inés Arrimadas, al carrer

És el que té haver fet de la crispació, la mentida, la misèria moral, el fotre brossa, les males formes i el poc respecte, el seu modus operandi habitual. Ciutadans ja és història, i una de les seves representants més impresentables, també. La líder del partit taronja plega amb el dubtós honor de ser recordada d'aquí a uns anys com la montapollos. Aquest serà el llegat que deixarà Arrimadas després del seu pas per la política. Una carrera patètica basada en el seu odi cap a l'independentisme català que tanca amb la certesa que d'aquí a un temps, el que es recordarà de la seva vida política serà el seu descriptiu sobrenom i alguna intervenció grotesca, com aquella on des del Congrés feia el gest de fotre el camp algú, amb cara de ràbia indissimulada, o aquell huele a remontada. Però s'equivocava Arrimadas en la seva percepció odorífera, perquè no feia pas olor de remuntada. Més aviat, aquí huele a muerto. A cadàver polític.

arrimadas al carrer
Inés Arrimadas, al carrer

Del daltabaix de C's a les eleccions de diumenge, l'enèsim, de la seva no presentació als comicis del 23 de juliol i de l'adeu d'Arrimadas n'ha parlat tothom. Alguns, com Toni Albà, ben explícits. Però cap de tan contundent com Jair Domínguez. No ha estat la primera vegada que li diu quatre coses ben dites. Quan la ja ex líder de Ciutadans va fer un tuit celebrant que la Selecció espanyola de futbol que dirigia un culer com Luis Enrique pogués jugar a Catalunya, a Cornellà, 18 anys després de l'últim cop, en Jair va respondre amb un zasca de traca:

I ara, el presentador de l'Està passant de TV3 no ha estalviat en definicions per acomiadar-se d'Arrimades. Quatre definicions, a quina més brutal i antològica. Un pim, pam, pum i repum que trigarem a oblidar. Ningú ha parlat més clar que ell: "No la trobaré a faltar ni per la comèdia. Política nefasta, curta de gambals i, a més, tòxica i malvada".

No cal afegir res més.