El director de TV3 vol limitar els tuits polítics dels presentadors de la casa. Aquest tema surt a cada sessió de control a la CCMA que se celebra mensualment al Parlament. Els tuits de Xavi Valls, o els de Toni Soler, per citar dos exemples, que molesten alguns diputats. La llibertat d'expressió entesa amb límits segons si qui escriu és treballador fix de TV3. El cas de Jair Domínguez és molt clar, no el contracta TV3 sinó Minoria absoluta, la productora de Paco Escribano i Toni Soler. I no té problemes a dir el que pensa a twitter. I si afecta a algun polític, ho fa igual. Ja poden dir missa al Parlament. Aquest diumenge Jaume Collboni ha rebut el suport de Pedro Sánchez per llençar la seva candidatura a l'alcaldia de Barcelona, la tercera vegada. Ara ja governa amb Ada Colau però vol substituir-la. I ha començat amb mal peu, ignorant el català. Així rep el tuit hostil de Jair Domínguez:
El PSC sí que va difondre tuits en català de l'acte però el candidat Collboni va preferir fer-los només en castellà. Una manera d'adreçar-se a una part de Barcelona, ignorant la catalanoparlant que, de moment, encara pot votar. Els seguidors de Jair Domínguez no només l'admiren a l'Està passant sinó que comenten els seus tuits, donant-li la raó. És inexplicable que algú que vol ser alcalde no faci el tuit del dia de la seva presentació en llengua catalana. La C de PSC vol dir Catalunya, no Collboni:
Tenen raó els tuitaires que el color del faristol de Collboni sembla més taronja que vermell, molt de Ciudadanos. I Jair ja se les va tenir amb un dels diputats del partit d'Inés Arrimadas, Nacho Martín Blanco, tertulià de la cadena pública autoexclòs de TV3. El diputat taronja atacava des del Parlament a Jair Domínguez. El diputat volia que Sanchis fes fora el número 2 d'Està passant. El mateix Jair penjava el discurs de Martín Blanco per acusar-lo de 'pimpín', en argot seria "pringat", un "matat", un infeliç:
Jair Domínguez ja va patir una querella per sortir a un programa de Bibiana Ballbé disparant fotos del rei. És l'enfant terrible iconoclasta de Minoria absoluta. A Martín Blanco li queden pocs mesos de polític. A Jair llarga vida de còmic. A Collboni es decidirà al maig a les eleccions, entre catalanoparlants i castellanoparlatns, tot i que només s'adreci als últims. Ell sabrà. Catalanofòbia o estratègia per arrasar a determinats barris? Potser una mica de tot. Jair ho veu de mediocre.