Pablo Llarena és a punt de sortir del focus mediàtic: la seva instrucció judicial del sumari de l'1-O serà la base del judici que comença dimarts 12 i a partir d'aquell dia els jutges del TS que protagonitzaran els titulars seran Marchena i cia. Però l'ombra de l'instructor és allargada, com bé sap el jutge Castro que va imputar i veure com quedava absolta la infanta Cristina. Pels serveis prestat a l'unionisme, el diari El Mundo li dedica un comiat a Llarena en forma d'hagiografia i martirologi. Emilia Landaluce definexi la relació de Llarena amb Catalunya com, literalment, "un calvari" (per a ell, s'entén, no per als indepedentistes que ell manté empresonats). El copresentador d'Està passant Jair Domínguez escriu a twitter el que no diu a TV3:
Jair Domínguez aprofita els destacats de la columna d'opinió per recordar-li a Llarena que necessita protecció a Catalunya com l'hauria necessitat, i reforçada, a l'Euskadi dels temps d'ETA. Una manera d'explicar-li que el martirologi no ho és tant si del que s'acusa l'independentisme a l'article és d'enviar nens petits a la platja de la Costa Brava on Llarena pren el sol i xiuxiuejar-li "cabró". "Padres fanatizados" que atien la canalla que gesticula com nadons, literal segons aquest text impagable d'El Mundo: "Un grupo de niños pequeños -que aún tienen ademanes de bebé y vello de melocotón- se le acerca. No hablan. No gritan. Sólo mueven los labios para que Llarena se los pueda leer. Y le llaman C-A-B-R-Ó [cabrón en catalán]".
Una altra crítica del diari El Mundo a com el jutge Llarena és rebut al seu país d'acollida, Catalunya, on viu la seva família, és acusar d'escrache una imitació al programa satíric de TV3: "Polònia le deshumaniza como un fantoche". La columnista sap que el seu diari té caricaturistes que dibuixen vinyetes d'humor on fan exactament això: caricaturitzar. Però si ho fa Polònia és intolerable. Casual o no, és de la productora per la qual treballa Jair Domínguez. No ha tingut espai al tuit per referir-se a que tot va començar la Nit de Reis: "El último día que Llarena pudo pisar las calles de Cataluña sin escolta fue el 6 de enero de 2018. Había decidido asistir a la cabalgata de Reyes que se celebra en Sant Cugat. Enseguida empezó a sentir que el ánimo de sus vecinos había cambiado. Eran las caras largas, esas miradas huidizas que suelen servir de preludio a los señalamientos". Els veïns de Sant Cugat no poden posar mala cara, han de somriure animadament al pas del seu veí Llarena.
El relat acaba dient que Llarena ha de preguntar als restaurants on va si els amos són independentistes. Diferent és quan s'ajunta amb unionistes: "En las bodas a las que asiste le abrazan, le dan las gracias por su valentía". El millor és el final. Quan al jutge Pablo Llarena li pregunten si li ha valgut la pena, respon un clarificador "Sí".