La Zarzuela semblava un una jornada de portes obertes. Quina gentada la que ha circulat pel palau, recorrent passadissos i estàncies com un selecte grup de turistes. El recorregut acabava a la Sala d'Audiències, on coneixerien a l'il·lustre inquilí de la casa, Felip VI, i s'endurien com a souvenir i obsequi final una cartera de ministre o una vicepresidència del govern espanyol. Jornada històrica per a tots ells, entre els quals n'hi havia un de català: el nou ministre de Sanitat, Salvador Illa. El sentit comú dictaria que Illa és gran entès en la matèria, però la trista realitat és una altra. El número 2 del PSC és allà... per això, per ser del PSC. Català. La quota. Un premi. Un xollo.
Ara bé, hi ha qui no té cap inconvenient d'assenyalar aquesta mena de situacions. I fer-ho amb contundència, de forma pública i fent arribar el missatge a molta gent. Com ha fet un Jair Domínguez demolidor. Ell ja ho sabia: "Salvador Illa ho tenia tot per ser ministre de sanitat: un tio absolutament innocu amb grenyeta de secundari loser de peli francesa i ni puta idea de com funciona un hospital." Algunes fonts d'informació del sector mèdic, també: "Illa pasaba por allí: al PSC le tocaba un ministerio". Bingo! Tot quadra.
El polític català no tindrà ni idea de matèria sanitària, però si que ha sabut col·locar-se molt bé a la cursa de la seva vida.