Els del PP ens haurien d'haver avisat del xou esperpèntic que durien a terme Isabel Díaz Ayuso, Pablo Casado, Teodoro García Egea i companyia. Haguéssim anat al súper a comprar una bona provisió de crispetes per veure l'espectacle grotesc que els darrers dies han protagonitzat els del partit de la gavina, que probablement haurà començat a volar sense mirar enrera per no veure el ridícul dels membres de la seva formació. Que si tracte de favor al germà de la presidenta dels madrilenys, que si amenaces, que si enfrontaments entre dos galls del mateix galliner, que si renúncies, que si manifestacions en favor d'una i cridant consignes contra l'altre... La vergonya ha tingut aquest dimecres el seu colofó amb la compareixença de l'encara líder dels populars al Congrés dels Diputats, una intervenció de deu minuts, fugint tot seguit de l'hemicicle amb la cua entre les cames. Solo puede quedar uno, pregonaven a Los inmortales. I aquest uno no té el nom ni la barba de Pablo Casado.
Quins temps aquells, març del 2021, quan Casado i Ayuso es van fer una foto així de còmplices i somrients. Però ha plogut molt des d'aleshores. Quan crèiem que no es podia fer més el ridícul que Ciutadans, Albert Rivera, Inés Arrimadas i companyia, van els del partit blau cel i protagonitzen unes imatges, acusacions i numerets dignes d'una batussa etílica a la sortida d'un after. Ja veurem quines conseqüències té pels seus votants, pel propi partit i pels integrants del Partit Popular. El que ha quedat demostrat aquests dies és que el partit de l'oposició ha semblat fer-se més oposició a ell mateix que no al partit de govern. Casado es mira al mirall i hi veu un home políticament enfonsat i qui sap si un partit que pot quedar molt tocat després del bufonesc xou que han protagonitzat els seus membres.
Un moment com aquest no es podia desaprofitar i qui hi ha sucat pa i tot el que ha pillat per casa ha estat el gran Jair Domínguez. El presentador de TV3 ha resumit la situació que està vivint el PP amb una frase demolidora. El millor, però, és la imatge que l'ha acompanyat, plena d'un lirisme i una bellesa bucòlica que ja els hi agradaria tenir als Casado i companyia.
En Jair ha triat per dedicar-li als populars la seva galeta amb la mà oberta un racó de Catalunya absolutament MERAVELLÓS. Un paradís de la nostra geografia, el salt de Sallent i l'agullola de Rupit. Si no hi han anat mai, ja triguen. Vagin aquest cap de setmana cap allà, i quan hi arribin, seguin, mirin cap a l'horitzó i si s'hi fixen bé, veuran, com ell, la nata descomunal que s'han fotut els populars: "Des d'aquí es pot veure com s'ensorra el PP".
Els seus seguidors, als seus peus: "Tant de bo la terra s'obri fent un forat enorme per engolir tots els pocavergonyas de politics", "Mmm.... Espero q s'ensorri tant q quedi fora del teu camp visual", "La vista és fantàstica, però no cal anar tan lluny per lo del PP", "Desde peu pla també. S’esfondra per sota nivell de mar", "Hi hem d'anar més sovint, doncs, al salt de Sallent....amb un espectacle com aquest...", "Segons el principi dels vasos comunicants, l'ensorrament del PP servirà per augmentar el vot a VOX. Cuidadin cuidadin"... Unes vistes espectaculars... Les de l'agullola? També. Però veure els del PP fets un fangar, també té la seva bellesa poètica.