Sempre que el Jair Domínguez parla, te l'has d'escoltar. Sempre que el presentador d'El búnquer de Catalunya Ràdio i col·laborador de l'Està passant de TV3 obre la boca, és recomanable callar i sentir què diu. Perquè és un vers lliure, una de les persones que paguen la pena, un dels que es mulla i dels que diu a les coses pel seu nom, peti qui peti, agradi més o menys, especialment a les espanyes més reaccionàries, que treuen escuma per la boca cada vegada que ell es pronuncia sobre Catalunya i/o Espanya. Que li preguntin si no, a ell mateix i les moltes causes judicials que han quedat en paper mullat després que hiperventilats ultres li hagin volgut buscar les pessigolles en el passat. Però una de les moltes virtuts que té el bo del Jair és que mai no deixa ningú indiferent. Com ara ha tornat a demostrar.
En una imprescindible entrevista que li ha fet l'Albert Om al diari Ara, Domínguez parla obertament de com se sent ell en clau catalanista, de país. Quines sensacions té ell mateix sobre el procés o una Catalunya independent en ple desembre del 2023. Unes sensacions considerablement diferents a les que tenia anys enrera. Li pregunta l'Albert al Jair sobre quin és l'últim dia que ha pensat que Catalunya serà independent..., "l'última vegada que t'ho has cregut". Ell s'ho pensa i s'ho repensa i arriba a la conclusió que "m'ho vaig creure el dia del tsunami a l'aeroport. Aquella època la vaig viure amb molta intensitat, i la prèvia des del 2008 fins el 2017 jo anava bastant fort i a tallar carreteres i a increpar camioners que volien passar. Veig imatges d'aquella època i no em reconec. Anava molt en sèrio. No he deixat de ser aquella persona , però ara necessito una espurna per tornar a recuperar les ganes, l'emoció i tornar-hi a creure".
"Aleshores ho vaig veure possible. Ara necessitem sang jove, partits polítics nous que engresquin a la gent i ens facin pensar que tot és possible una altra vegada", demana en Jair. I justament sobre partits polítics li pregunta Albert Om, concretament, sobre a quin partit polític va votar en les passades eleccions generals del 23 de juliol. "Què vas votar a les últimes eleccions? Es pot saber?", vol saber, murri, l'entrevistador. Ell, pausa dramàtica, glop d'aigua i com diu sorneguer, "T'ha agradat el moment glop d'aigua, eh? Ara és el moment de posar publicitat, ara ha d'entrar l'anunci d'Endesa i llavors jo dir-te: 'Vaig votar...'". Sensacional. Després de la publicitat que no hi ha hagut, ell segueix i revela el seu vot: "Vaig votar... Saps per què vaig votar? No anava a fer-ho, però em van fer suplent de taula a Vilafant, i vaig votar Junts".
El Jair justifica que "he anat variant tant, he votat cíclicament a tots els partits independentistes", diu entrecomillant independentistes, "vaig tenir una època molt de la CUP. Crec que s'ha de votar, ara, què passa amb el teu vot? Serveix d'alguna cosa? Ja no ho tinc tan clar". Om li respon que el seu vot ha servit per fer govern. I aquí és on Jair Domínguez no està tan satisfet, amb una reflexió brutal, marca de la casa: "ha servit perquè Pedro Sánchez sigui president del govern espanyol, cosa que no m'agrada gens perquè m'interessa el caos i la disbauxa, però ja t'he dit que visc amb moltes contradiccions, i aquesta és una altra. M'interessa que no es formi govern, que passi una desgràcia, que gent assalti el Congrés dels Diputats amb pistoles, m'agrada molt tot això. M'agrada l'assalt al capitoli. Tot això m'encanta. No m'interessa el peix al cove, la tranquil·litat. M'interessava cent per cent un govern PP-Vox, pot sonar molt kamikaze, però era una manera de despertar-se".
Jair Domínguez, una vegada més, imprescindible.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!