Jair Domínguez ha dit adeu, ja veurem si de manera definitiva o no, a un dels projectes professionals que més alegries (i mals de cap) li han donat dels darrers temps. Un programa envoltat de polèmica on ha dit i ha fet el que ha cregut, al costat del seu inseparable Peyu, trepitjant ulls de poll a tort i a dret i esvalotant el personal. Perquè s'acaba d'emetre el darrer capítol del seu Bricoheroes, i, com ell diu, "l’únic que sento és agraïment pel viatge i la rebuda que ens heu brindat en aquestes tres temporades i 60 capítols (Es diu aviat). Penso que hem completat un cicle en el que he rigut com mai, al costat d’aquest home a qui estimo tant. No m’agrada el bricolatge ni disfressar-me ni treballar a l’estiu, i tot i així mai m’ho he passat tan bé en un rodatge".
Un Jair que avisa que no el perdrem de vista, més enllà de copresentar l'Està passant, ja que calen productes en la nostra llengua dels quals sentir-nos orgullosos: "Aviso: Seguirem fent coses i treballant per oferir contingut ben parit en català. Si no treballem fort ens quedarem sense país i sense llengua. No ho dubteu. Fins la propera!":
A en Jair Domínguez li agrada la seva feina, li agrada ser a la cresta de la polèmica i també, li agrada pujar dalt de tot. Sovint, en les seves estones lliures, i més, darrerament, l'hem vist pujar fins dalt de tot i posar un nus a la gola als seus seguidors. Vistes espectaculars, això sí, però que generen angoixa. Fa poc, amb l'esperpent públic i la guerra interna i externa del PP, amb Ayuso i Casado anant a la jugular, els va destrossar des d'un indret meravellós, el salt de Sallent i l'agullola de Rupit: "Des d'aquí es pot veure com s'ensorra el PP".
Després, anant a la neu o mimetitzant-se en el Pensador de Rodin a la muntanya de Sant Roc, entre els municipis de Sant Gregori i de Sant Martí de Llémena a la comarca del Gironès.
Ara, el bo d'en Jair ha anat cap a la Vall d'Aran. Concretament, cap a la via ferrada Poi d'Unha, la segona via ferrada de la Vall d'Aran, un llarg itinerari de gairebé 800 metres de llargada que s'enfila fins a l'alta muntanya. Allà, des de ben amunt, el televisiu ha escrit que un cop ets allà, no valen remordiments que valguin: "La cara de 'no em fa cap gràcia pujar aquesta escala però tampoc puc tornar enrere'”.
En veure'l així, allau de comentaris destacant la bona pensada, d'altres temorosos per ell i la majoria, al·lucinant: "És lo que tenen les vies ferrates. Grimpar es molt més senzill que desgrimpar. Ànims...i no miris a baix", "Doncs, afrontar els temors mirant endavant sempre!", "Jo no tindria ovaris!! Valent!!!", "A tope amb la Poi dunha! Les escales son inconfundibles i molt verticalotes jajajaj!", "Pit i collons!", "Es cara de, 'fills de la mare que els va parir, com m'han enganyat'", "Et fotràs mal", "Crec q és la ferrata Poi D Unha a Salardú si no m'equivoco, la va equipar el meu profe de muntanya en Xavi metal, és un crack i és molt maca! Ànims Jaïr, no miris avall i endavant! Jeje"... Ja temem quin serà el següent lloc on pujarà en Jair...