Si algú es pensa que per moltes crítiques, tocades de crostó de la direcció de TV3 i queixes hiperventilades dels seus haters habituals, en Peyu i en Jair Domínguez canviaran el més mínim el seu full de ruta o el seu sentit de l'humor, va molt equivocat. Peti qui peti, els dos còmics continuaran esvalotant el personal des del seu Bricoheroes. I aquest diumenge no podien ser menys.
Després de l'enrenou que va provocar el seu comentari sobre la reina Letícia, la seva filla Elionor i sexe oral, ara han tornat a esmentar l'asturiana i la princesa. I no només això, també han tornat a fer un comentari sobre la llengua que ha trepitjat ulls de poll.
Fa uns dies, quan no sabien què fer per vendre un vell billar, en Jair recomanava vendre'l per Wallapop. Prenia la paraula en Peyu, en castellà: "Por favor, ¿me lo puede dejar 10 euros más barato? A veure imbècil, pero si vale 10 euros. Si es un suéter pa'l chihuahua, ¡qué coño me pide!". En Jair es preguntava: "I per què estem parlant en castellà?". Peyu: "No he trobat mai ningú al Wallapop que em faci una pregunta en català!". I Jair ho aprofita: "M'estàs dient que tots els castellans són uns miserables que regategen lo impossible?". "Això no ha sortit de la meva boca".
Ara, nou diàleg sobre una llengua, o més ben dit, sobre la manera com parlen castellà els andalusos. Els dos humoristes veuen una taca d'humitat a la paret del taller de bricolatge que sembla la cara de Jesucrist. En Peyu, com si es tractés de l'Ecce Homo de Borja, ja s'imagina els devots fent peregrinació cap al seu taller.
En Jair dubta si algú pagaria per veure la imatge. I en Peyu: “Hem de muntar un show-room i que la gent vingui a veure la cara de Jesús. Pagaria mitja Andalusia i tots els del PP i Vox d’aquí, Catalunya”. En Jair s'agenolla i comença a dir: "“zeñó, ze lo pido, zeñó, póngame una caza, zeñó, lo de la zalú, lo del amó, ¿como lo tengo?”.
Mentre munten una jardinera, els dos presentadors fan el que fan sempre, parlar de tot, sempre amb sarcasme. Evidentment, la monarquia acostuma a fer acte de presència en les converses. "Tu ets republicà?", li pregunta en Jair a en Peyu: "Una mica... Més que monàrquic", respon amb un mig somriure.
Jair li diu: "Si jo et dic que et porto un rei molt ben parit, a Catalunya, llavors, què?". "Home, llavors sí". Jair continua: "Corona, una bona po**... un tio que mani... Joel Joan. Tios més republicans que ell no en conec a cap, però de cop i volta el tio se n'assabenta que és descendent de Pere el Cerimoniós. Joel Joan, rei de Catalunya amb tots els honors, cap problema de protocol amb Espanya".
Peyu afegeix: "I et dic una cosa, amb els fills a nivell de genètica tenim les de guanyar: si Joel Joan és el rei, fills més guapos dels que tenim ara...". "Deu tenir algun nen, que si té la genètica del Joel Joan, li carda una hòstia amb la mà oberta a la Letícia...", diu Jair. Peyu el corregeix: "No, la Letícia és la mare. Si han de competir per iguals li hauria de cardar una hòstia a la Leonor". "És que no volia parlar de picar a una menor d'edat". "Bueno, però si es piquen entre ells no és delicte", rebla el clau Peyu.
"Conflicto España-Catalunya... els fills que es matin a hòsties. Els fills de Joel Joan contra els fills de Letícia i Felip. Ho emets això i cardes un 95 % d'audiència".
Joel Joan no té cap fill, té tres filles, però se'ls hi ha entès tot. Diumenge vinent hi tornaran. Segur que amb la llengua novament ben afilada.