El pianista britànic assimilat a Espanya, James Rhodes, ha passat per quiròfan per sotmetre's a una operació per una hèrnia. Tot fa pensar que el músic ha superat amb èxit el tràngol, almenys atenent a les seves piulades després de la intervenció quirúrgica. I mira que l'anglès anava una mica 'acollonit' a l'hospital. No per desconfiança en els metges que l'havien de tractar, sinó per raons oníriques gens positives: els seus malsons amb VOX, un dels seus 'admiradors' declarats. Afortunadament, no ha acabat passant el pitjor dels temors de Rhodes, que Abascal li tallés el seu apèndix més preuat. Tot està al seu lloc. També les seves eines de treball, les mans, tan estimades com d'altres parts de la seva anatomia. De fet, retrobar-se amb elles ha provocat que la xarxa es pixés de riure amb la primera reacció del músic.
La cara del pianista redescobrint les seves mans, encara drogat per l'anestèsia després de la intervenció, és una meravella. I confirma el que anunciava un parell de dies abans de passar per mans dels metges, allò de "intentaré no tuitear mientras estoy drogado, sería entretenido". La temptació ha estat massa llaminera, i el resultat, espaterrant. Les xarxes han petat de riure, a banda de felicitar-lo per la seva confiança en la sanitat pública. Està clar que ell no és Melendi, afortunadament.
Rhodes, molt recuperat, ha agraït el tracte del personal sanitari que l'ha atès aquests dies. I ho ha fet practicant una de les seves grans virtuts: l'humor, fins i tot en les situacions menys habituals. "Siempre sacan tiempo para mí/responden preguntas/comparten chistes. Y ayudarme a mear." Esperem més dosis de la seva recepta vital quan abandoni el centre hospitalari. I més música. I més humanitat, que li sobra. Amb o sense anestèsia.