Poques vegades un premi haurà aconseguit tanta unanimitat com el Premi Miquel Porter d'enguany, o el que és el mateix, el Premi Gaudí d'Honor 2023. En la propera cerimònia d'entrega dels guardons del cinema català, un home recollirà aquest premi inspirat en les xemeneies de La Pedrera, una persona que a diferència de la resta de nominats, no estarà gens nerviós per si sona el seu nom a la gala, perquè ja sap que ell és el triat. Una persona que ha dedicat tota la seva vida a la seva gran passió: el cinema. Una persona que no només ha parlat d'aquesta passió, sinó que ha fet despertar la mateixa passió en milers de persones que l'han llegit, escoltat o vist en els diferents mitjans on ha treballat. Premsa escrita, ràdio, televisió... No hi ha a Catalunya un crític de cinema com ell. Reputat, elogiat, estimat i respectat per tothom, tots dempeus per felicitar el gran Jaume Figueras.
Un dels que està més content per aquest merescudíssim premi és un altre dels crítics en majúscules que tenim al nostre país, el meravellós Àlex Gorina. Potser els que ja tinguin una edat recordaran una de les frases més entranyables de la història de TV3, aquell breu diàleg, format per dues preguntes que es feien l'un a l'altre en un programa petit, de poc més de quatre minuts, una secció, Ni blanc ni negre dins el Cinema 3, unes píndoles on es parlava de cinema amb diferents moments de pel·lícules, un debat cinèfil entre dos monstres, sobre films, directors o intèrprets. El presentaven ells dos, i la coletilla en acabar sempre era: "Endevina, Gorina", "Ho superes, Figueras?". Sensacional.
A El matí de Catalunya Ràdio, amb Laura Rosel, Gorina ha admès que "el Jaume Figueras és el meu pater espiritual. Li dec absolutament tot pel que fa a la meva vida en el món del cinema". I entre ell i Figueras han explicat la manera com es van conèixer, amb alguna anècdota sensacional que han recordat aquests dos prodigis de la memòria cinematogràfica i vital. Explica Gorina, tretze anys més jove que Figueras (69 anys el primer, 82 el segon), que temps enrera, ell era un lector voraç de la revista Fotogramas, "la devorava amb passió. Hi havia la secció 'El consultori de Míster Belvedere' que ara ja sabem tots qui és". Un Figueras que rebia cartes, l'única manera que teníem abans de comunicar-nos, abans d'internet o els mòbils. I el Jaume rebia cartes d''Un gorila que no es Morgan disfrazado', o sigui, de l'Àlex. Recorda Figueras: "Tu escrivies a mà però amb una lletra microscòpica, una caligrafia diabòlica i menuda. T'havia de llegir amb lupa".
Cada setmana escrivia, cartes que col·leccionava el Jaume, cosa que desconeixia l'Àlex. Per què?: "Perquè eren unes cartes antològiques, d'una persona molt jove, que vivia el cinema d'una manera molt viva". Aleshores, Gorina tenia 14 anys. I un dia que no es van publicar les seves cartes ni respondre, "vaig entrar en una crisi vital i existencial total"... Fins que va rebre al cap d'un temps, una trucada a casa... una trucada del Jaume. I el Jaume explica que "la teva senyora mare, a qui saludo des d'aquí, va escriure una carta dient que 'si us plau, que no continuéssim alimentant aquesta mena de cinefília boja i salvatge del seu fill, perquè ell havia de seguir la trajectòria familiar, industrial, etcètera, i que per tant això el distreia molt". Rosel al·lucina i se sent de fons com fa "Oooh! No pot ser!". Què li va dir en Jaume a la mare de l'Àlex?: "Senyora, si el seu fill té aquesta vocació jo no tinc per què deixar-la d'alimentar d'alguna manera... Va ser una interferència familiar una mica insòlita".
Una mare de la que parla orgullós l'Àlex, "una persona extraordinària a la que se li van frustrar familiarment totes les possibilitats. Lo curiós és que ella, en aquell moment, va intentar obeir els dictats d'aquella època intentant fer el mateix amb mi, després se n'ha penedit moltíssim". El Jaume no va fer cas de la Carme Macià, la mare de l'Àlex, i el va trucar. I l'Àlex encara ho recorda: "Estava a l'office de casa meva, el telèfon penjat a la paret, m'estan gastant una broma?". Però no era cap broma. Es van conèixer finalment i "allà va néixer una gran amistat. Vaig anar a la mili i jo li escrivia des de Melilla i ell em responia. Després em va dir de treballar amb ell. Jo ja havia dit al meu pare que no continuaria amb el negoci familiar, però no sabia què faria. Si estic aquí és gràcies a aquest home. Jaume, en públic: gràcies per tot el que m'has donat".
Ho superes, Figueras?... impossible superar aquesta amistat. Meravellosos tots dos.