Hi ha presentadors de TV3 que tenen guanyat als espectadors per la seva vàlua professional, però també per les seves virtuts de caire íntim i personal. Professionals de la informació que, quan abandonen el seu lloc de treball, comparteixen reflexions i vivències que sintonitzen (mai millor dit) amb bona part de la ciutadania. És el cas de Jaume Freixes, sempre interessant quan diu la seva a les xarxes socials, i un home que sempre fa país. Freixes és lleidatà, de La Curullada, a la comarca de La Segarra, però no és pas aliè a tot allò que importa, preocupa i emociona Catalunya, vingui d'on vingui. I el final del cap de setmana ha estat tenyit de tristor i decepció per les notícies que arribaven des de Girona, al camp de futbol de Montilivi. Contra tot pronòstic, l'equip haurà de continuar un any més a segona divisió, després de perdre a casa la final del playoff d'ascens contra el Rayo Vallecano. Un drama.
La mala sort sembla ser un soci més del club gironí, que acumula desfetes inexplicables i decebedores quan tothom donava per fet el seu èxit. I la d'ahir, perdent per 0-2 davant de l'equip madrileny, va ser especialment colpidora. Un gol, un míser gol, va marcar la diferència. Mentre a Madrid furgaven a la ferida, la incredulitat es va estendre com a una taca d'oli des de la gespa i la graderia fins a l'últim raconet del país, barrejada amb la ràbia que produeixen aquesta mena de situacions. És el que desprèn la reacció d'en Jaume, tocat per la tragèdia esportiva després d'una temporada brillant, especialment al tram final: "molt injust, la veritat", escrivia amb solidaritat. El Girona no podrà acompanyar el RCD Espanyol en el seu retorn a la Lliga i completar així el trio d'equips catalans a la competició.
La relliscada va arribar en el pitjor moment, però de ben segur que ho tornaran a intentar l'any vinent. I, tossuts com són, ho acabaran aconseguint. Ànims!