"El virus no entiende de fronteras". Aquest és un dels lemes més sentits, llegits i esbombats des que esclatés la crisi del coronavirus, i que s'ha fet servir per disparar contra el Govern de Catalunya i l'independentisme en general. Per fer política, vaja, i com diria la gens partidista Cristina Pardo, fer-ho de forma "sibil·lina". Amb el pas dels dies, a molts se'ls veu el llautó de forma descarada. Resulta que la maleïda molècula amagava al seu nucli una bandera, la rojigualda, i una afició: llegir la premsa espanyolista. És el que es desprèn de la creixent eufòria per destacar com la pandèmia s'acarnissa amb la població catalana, mentre que minva a Madrid. És el càstig diví per no combregar amb l'esperit patrioter i militarista espanyol, i que supura en titulars com aquest d'El Mundo.
"Catalunya aconseja no ingresar a pacientes con mal pronóstico", diuen en aquest diari, una afirmació que ha fet esclatar una eminència mèdica a Catalunya: el doctor Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona. Mentides abjectes que "diagnostica" amb rotunditat i sense mitges tintes. "Que gran mierda. Falso y repugnante. Esto no es periodismo". No es tracta de l'opinió de cap xitxarel·lo ni exaltat: ho diu un professional de la Salut que sap perfectament el que estan vivint els hospitals de casa nostra, i que no pot consentir fal·làcies malèvoles i molt perjudicials per a la moral dels pacients que pateixen el Covid-19, però també per a la reputació del col·lectiu sanitari.
Diuen que la pandèmia treu el millor i el pitjor de tots nosaltres. No cal recordar qui està a cada banda. Una vegada més, no ens cansarem de repetir: gràcies, sanitaris, per deixar-vos la pell.